U
nes quantes xifres perquè es percebi
la magnitud del
que ens espera.
El conjunt de les comunitats autònomes va tancar l'any 2011 amb un dèficit de 31.541 milions d'euros, que equivalen al 2,9% del PIB espanyol, però que al mateix temps equivalen al 18% dels seus pressupostos. És a dir, que si fossin una empresa, haurien tingut unes pèrdues equivalents al 18% de la facturació prevista. A Catalunya, el dèficit ha estat de 7.541 milions, és a dir, entorn del 23% del pressupost; segons el Govern, si Madrid hagués pagat el fons de competitivitat i l'addicional tercera, el dèficit seria de 5.332 milions i "només" suposaria el 16% del pressupost, una mica per sota de la mitjana.
Ara bé: per a totes les comunitats autònomes, la pretensió del govern central és que durant 2012 rebaixin el seu dèficit fins a l'1,3% del PIB. I això significa, de mitjana, reduir les despeses un mínim del 10% si és que els ingressos es mantenen; i reduir-los en xifres superiors si és que els ingressos decauen per culpa de la recessió.
És possible reduir les despeses de les comunitats autònomes en més del 10%? És possible fer-ho després de totes les retallades que ja hi ha hagut, i amb els nivells de malestar social que van creixent i que comencen a esclatar? D'on han de sortir aquest mínim de 16.000 milions d'euros? Per descomptat, eliminant cotxes oficials i reduint conselleries no n'hi ha ni per començar. Les despeses d'alta direcció de les comunitats no suposen ni el mig per cent del pressupost. Cultura representa poc més de l'1%. Les subvencions al conjunt de totes les criticades televisions autonòmiques no arriben a aquest 1%. Carreteres i altres obres ja és una parti-da reduïda a allò simbòlic. D'on s'ha de retallar? Una pista: entre sanitat, ensenyament i serveis socials s'enduen tres quartes parts de la despesa autonòmica, o encara més, si es fa una atribució proporcional de les despeses generals.
El mapa de competències és muntat de tal manera que parlar d'autonomies i estat del benestar és pràcticament el mateix. En queda al marge la Seguretat Social, que té una caixa independent pagada per les cotitzacions. Per la resta, per sanitat, ensenyament, serveis assistencials, habitatge social, etcètera, el prestador és autonòmic i aquesta és la seva tasca principal. Quan s'opta per exigir a les autonomies que eixuguin el dèficit més de pressa que l'administració central, s'opta per castigar l'estat del benestar. Quan se'ls imposa que redueixin pressupostos el 10%, se sap que mestres, metges i ajudes socials pagaran la factura.
