E
l fet ha estat descomunal. Un cop més la vergonya del titular s'apodera del ressò internacional. L'estètica del fenomen i la falta d'empatia amb el somni dels febles sembra de pedres dels camins de simpatia amb la figura històrica de la monarquia. Les esquitxades d'Urdangarin i els jocs de Froilà han desfilat la troca idíl·lica de la corona. El cost econòmic dels capricis privats de Joan Carles ha estat com una galleda d'aigua freda en els milions de ciutadans que dia rere dia fan malabarismes per salvar les seves cases i arribar a final de mes. És precisament la cacera d'elefants, o en altres paraules, el tir del privilegi a un animal en perill d'extinció per la caça exacerbada de l'home i la desforestació, la que conrea els camps de la vergonya amb les pràctiques il·legítimes de les nostres elits. (És conegut que certs individus de les elits per rentar les seves vergonyes s'uneixen a causes solidàries, ambientalistes, etc, per pura imatge, però la veritat que WWF-Adena, una organització que realitza una àmplia tasca a favor de la conservació de la natura tingui com a president d'honor el rei Joan Carles sembla una burla a la defensa del medi ambient, crec que aquesta organització per legitimar la seva organització hauria de revocar del seu càrrec a aquest senyor) .
En l'aniversari de la República, la ciutadania assimilava entre la hilaritat i l'estupor que el rei estigués ni més ni menys que caçant un elefant, i amb reincidència, a Botswana. I amb milers d'euros de la ciutadania (tinc clar que el grup parlamentari d'Esquerra Plural demanarà explicacions a la Casa Reial i exigirà el reintegrament de les despeses del secret viatge reial). Em demano si per anar de caça deu fer servir les escopetes que compra al fabricant italià Fabbri, d'armes de luxe. Les escopetes que fabrica són molt valorades en el mercat d'aquesta mena d'armament, i tal com mostren webs especialitzades, el preu va dels 50.000 dòlars (38.000 euros) als 175.000 dòlars (133.000 euros) per cada escopeta. Segons alguns diaris, Joan Carles hi va viatjar dilluns de Pasqua, just el dia que el govern de Rajoy aprofitava per anunciar una retallada de 10.000 milions en educació i sanitat. El rei espanyol va caure mentre era amb uns altres caçadors i s'ha trencat el maluc per tres llocs diferents; l'han hagut de traslladar en avió a Madrid i l'han operat d'urgència. La caiguda del rei ha servit al ciutadà del carrer per conèixer amb més detall les distraccions de la seva noblesa.
Fa unes setmanes, va proclamar que no el deixaven dormir els problemes del país i de la joventut. Si tingués dignitat, si mirés un instant l'asfixiant atmosfera en què s'ha convertit el país, si reparés en el sofriment social que el malbaratament i la incompetència dels seus han creat, Joan Carles de Borbó abdicaria immediatament i Espanya posaria fi a una servitud que serà durament jutjada per la història.
No podem saber quant temps més haurem de suportar aquesta monarquia però la distància entre les mans aspres de la pobresa i les capes distants de la corona és la que sembra la indignació popular i tot té el seu límit .
