m

úrcia ha començat el desmantellament de la seva televisió autonòmica. La de València aplica un ERO de cura de cavall. Madrid estudia la privatització. Arreu es parla del fracàs de les televisions autonòmiques. Es posen xifres damunt la taula; milers de milions que provoquen calfreds. I, sistemàticament, s'esmenten les de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Corpo, l'entitat que aplega TV3 i Catalunya Ràdio. S'assenyala, per exemple, que té més del doble d'empleats de Mediaset, és a dir, que Tele5 i Cuatro junts (però no es compara el recurs d'un i altre a la producció aliena, ni el pressupost de compres). El fil conductor de la idea s'endevina fàcilment: si les televisions autonòmiques en general són un fracàs i s'han desmantellar, la catalana també. O no son de la mateixa raça?

La proliferació de les autonòmiques va ser conseqüència de la consigna generalitzada del "nosaltres també" (en castellà, "no vamos a ser menos"). Si Catalunya i el País Basc posaven en marxa la seva emissora, les altres autonomies, unes més aviat i altres més tard, els seguien les passes, per mor de les necessitats informatives i culturals dels respectius territoris. Que existien i existeixen, sens dubte, i cobrir-les des del sector públic és una opció legítima. Però es va fer de la pitjor manera possible, sempre per la dèria del cafè per a tots. La manera racional de fer-ho hagués estat convertir la segona cadena de TVE en el canal de les desconnexions autonòmiques per a totes les comunitats que compartien idioma i cultura. Unes desconnexions més o menys àmplies segons les necessitats o la voluntat de cadascú. En lloc d'això es va triar la via del tot o res: o un canal sencer, amb el seu cost enorme, o res de res, perquè les desconnexions de La 2 mai no han estat fiables, sotmeses a constants canvis d'horaris i suspensions.

Per complir necessitats informatives regionals, amb desconnexions n'hi havia prou. Diferent és el cas de les comunitats amb idioma, cultura i identitat propis, per als quals era essencial disposar d'un canal que emetés tot el dia en aquesta llengua i des d'aquesta cultura i identitat. Sense una televisió potent, la llengua catalana tindria mala peça al teler de l'audiovisual, que és fonamental per a la seva supervivència. Televisió i immersió lingüística són les grans eines per compensar l'omnipresència del castellà. A Múrcia no tenen aquest problema, i no perden gran cosa (excepte llocs de treball) si tanquen la tele autonòmica. El problema és si es passa del "nosaltres també" al "vosaltres tampoc" i es pretén que la Corpo formi part de l'afaitada.