A
lberto Ruiz-Gallardón, el ministre més conegut del govern Rajoy (per bé i per mal), ha deixat les coses clares: la independència de Catalunya seria un desastre econòmic... per a la resta d'Espanya. Ho ha dit aquest dilluns a Barcelona després de dinar amb una colla d'empresaris catalans. En les darreres setmanes, portaveus del PP de tots els nivells i geografies -inclosos els del PP català- s'han esforçat per advertir-nos del contrari: que la indepedència enfonsaria Caralunya en la ruïna, la fallida i el tercer món. Que seria una coseta petita i aïllada, exclosa del paradís comunitari i amb els mercats espanyols tancats a pany i forrellat. Es tractava d'espantar l'empresariat local, però de moment la tàctica no ha tingut gaire èxit. La resposta nacionalista ha estat, si fa no fa, que més hi perdem amb el dèficit de les balances fiscals i que Europa no voldrà perdre set milions i mig de consumidors amb un nivell per damunt de la mitjana. La tesi ha tingut èxit: amplis sectors empresarials i professionals l'han fet seva, i s'han continuat sumant a l'onada independentista, se'n digui com se'n digui en el llenguatge críptic del President Mas. Però ara arriba Gallardón i diu el contrari: que el gran perjudici seria per a la resta de l'estat. Que sense Catalunya, Espanya les passaria magres i que no podria continuar a dins de l'euro. Unes afirmacions que, d'entrada, confirmen allò que sempre han defensat els nacionalistes catalans: que Espanya viu a l'esquena dels catalans; que tant l'estat central com moltes de les regions prosperen gràcies a l'apropiació d'una part de la riquesa generada a Catalunya. Per aquesta banda, l'explicació de Gallardón no és nova; la novetat és que sigui un ministre el qui la presenta amb tanta claredat. Cal, llavors, preguntar-se per què. Intenta potser estovar el cor dels catalans, especialment el d'aquells que tenen llaços sentimentals i/o familiars amb aquestes altres terres hispàniques que es veurien abocades a la fam? Vol fer reflexionar els empresaris que venen els seus productes més enllà dels Monegres sobre la inconveniència d'arruïnar els seus millors clients? O potser cal afegir una advertiment al final de la frase? Una cosa del tipus: "... i per tant, no ho permetrem de cap de les maneres". Si una sortida de Catalunya significa, com diu Gallardón, "acabar amb Espanya", ja pots comptar què faran els que han consagrat la seva vida a la defensa de la nació espanyola. Estem avisats.
