U

n lixiviat, segons el diccionari, és "el residu en forma de líquid, molt comú als abocadors, que s'origina a partir de residus sòlids, o bé a causa de la descomposició, o bé de la filtració d'aigua que en passar a través dels sòlids n'absorbeix part dels components". L'existència de lixiviats és la millor demostració que un abocador conté residus orgànics, en descomposició.

Si a l'abocador que es vol fer a Sant Mateu de Bages -suposadament per restaurar una argilera- es preveu de construir-hi una o més basses de lixiviats, és senyal inequívoc que s'hi volen deixar residus en descomposició. De fet, als "dipòsits controlats" de bales d'ecoparc sempre hi ha problemes amb els lixiviats i la pudor que desprenen (però de la pudor ja en parlarem un altre dia). Això indica que aquests residus no són inerts, com algú vol fer creure, sinó que encara es troben en fase inestable (en descomposició). Per això molts grups i persones es neguen a admetre les bales d'ecoparc com a material inert i no les consideren adequades per a omplir un argilera esgotada, que la llei obliga a restaurar amb terres netes o amb runa de construcció.

Però al projecte que el promotor, Efienergia, ha presentat per fer l'abocador de Sant Mateu de Bages, les dades de lixiviats són manipulades i falsejades, basant-se en una alteració de l'aigua real de precipitació i les superfícies receptores d'aquestes aigües. Diguem també que qui fa l'estudi hidrològic per als càlculs sobre els lixiviats és -ves per on- l'empresa Disseny i Sostenibilitat, SL, propietat del mateix promotor de l'abocador, les avaluacions del qual determinen el volum de lixiviats. Aquest estudi és un cúmul de despropòsits i de manipulacions.

La plataforma Salvem Callús està en condicions de demostrar que són falses tant les dades d'evapotranspiració com les d'escorrentia, com moltes altres d'aquest apartat (vegeu les nostres al·legacions a la pàgina web de la plataforma). A més, es calcula que les bales d'ecoparc contenen només el 5% de matèria orgànica, quan el límit permès (i sovint ultrapassat) és del 15%. Aquest conjunt de manipulacions i falsedats determina que el promotor sols declari una generació de lixiviats de 3.042,7 m3/any (pàg. 17 de l'estudi hidrològic), xifra molt inferior a la real. Aquest desajustament té repercussió en les avaluacions i infraestructures de basses, com també en unes necessitats molts diferents de depuració de residus de l'abocador.

Pels nostres comptes (que podem demostrar quan es vulgui i on es vulgui), la generació de lixiviats en la fase d'explotació de l'abocador serà de 19.732,7 m3/any. És a dir, pràcticament el 650% més de lixiviats dels declarats pel promotor. I en la fase de postclausura, considerant un primer període de deu anys, serà de 5.653,9 m3/any, volum que tendirà a reduir-se, però més o menys lentament segons el procés de metanització i el seu reciclatge.

Si es tinguessin en compte els volums reals de lixiviats caldria modificar notablement el projecte. En primer lloc, pel que fa a les basses de dipòsit dels lixiviats i, més en concret, a les arquetes i el pou de registre de bombeig, que haurien de ser 7 vegades més grans. En segon lloc, ambientalment, seria exigible o un sistema de depuració sistemàtica in situ (que el promotor no proposa pas), o una extracció sistemàtica mínima mensual; en aquest darrer cas, caldria retirar 1.645 m3 de lixiviats cada mes, l'equivalent a 83 camions cisterna de 20 tones, que haurien de ser transportats a un lloc de reciclatge. Aquest transport també hauria de ser pres en consideració quant al consum i als efectes de gasos d'efecte hivernacle. I, a més a més, caldria sotmetre a controls tant la retirada de lixiviats com la depuració subsegüent.

Tot plegat demostra que s'ha fet un projecte amb moltes deficiències, perquè -com se sol dir col·loquialment- "s'ha anat de cara al negoci" i no s'ha pensat gens en les persones. Tota la manipulació de les dades en el projecte no sols ens situa davant d'un promotor al qual no es pot confiar la gestió de residus, sinó que demostra fins a quin punt les empreses mercantils dedicades a aquest sector planifiquen i actuen amb total impunitat a l'hora de contaminar i vulnerar el respecte al medi.

El disseny de la regulació de lixiviats que es proposa tan sols té una explicació: que es prevegi que els excedents aniran directes al riu Cardener pel torrent de Jaumeandreu, aprofitant l'oportunitat d'un ruixat o una pluja sostinguda, camuflats en l'increment de cabal i en la dissimulació de proves.

Per tots aquests errors i manipulacions, esperem que la Generalitat de Catalunya, concretament l'Agència de Residus de Catalunya, del departament de Sostenibilitat i Territori, denegui el permís per fer aquest abocador, que només comportaria perjudicis per als habitants del Bages.