E
l dia 9 de desembre, Jordi Cussà i Balaguer rebia el reconeixement de la seva obra literària amb el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura (abans Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular). Els darrers dies s'han omplert força pàgines parlant dels mèrits del Jordi com a escriptor, dramaturg i traductor, motiu pel qual crec que no cal incidir-hi més, ja que a hores d'ara tothom qui vol sap que som davant d'un dels millors literats del moment, no només d'àmbit berguedà o de la Catalunya Central, sinó de tot el país. Val a dir que, exceptuant les pàgines que li ha dedicat aquest mateix diari, la major part de mitjans li ha dedicat molt menys temps del que el premiat i la seva obra mereixien. Del que volia parlar avui, doncs, no és pas de l'autor ni la seva obra, sinó de l'home i la seva personalitat. En Jordi Cussà no és només un gran escriptor, sinó que també és una cosa molt més important: una gran persona. Potser és la suma d'ambdós elements, l'home i l'autor, el que ha acabat fent-lo mereixedor del darrer premi atorgat i de tots els que té acumulats durant la seva carrera. Cal remarcar també que si el Jordi no fos com és (amb la qual cosa ja no seria el Jordi), potser el reconeixement general i el seu grau de coneixement entre els lectors foren molt superiors, però ell no es preocupa de banalitats, ell va directe al moll de l'os. Al Jordi li agrada parlar i escriure, i no publicitar-se, la qual cosa el fa capaç d'enviar-te un relat gairebé personalitzat en comptes de procurar donar a conèixer la seva darrera novel·la, però ell és així: és dels que gaudeixen amb el que du a terme i materialitza allò que el complau. Aquest caràcter tan propi és el que el fa una persona honesta, que escriu com parla o parla com escriu; sense embuts. Un individu valent, que no defuig cap tema per més pelut que aquest sigui, amb qui és un plaer practicar una acció malauradament cada cop més inusual com és la conversa pel simple gust de la conversa. Un home de qui fins i tot és reconfortant rebre una comunicació tan freda com és un correu electrònic, ja que és capaç d'enviar una petita joia literària i oratòria en cada e-mail. El Jordi és una persona exigent, només així s'entén la seva excepcional literatura. És un autor capaç de buscar la paraula justa i exacta, i no pas un sinònim qualsevol, per tal d'expressar amb tota precisió la seva idea, els seus sentiments, els estats d'ànim del seus personatges o la tonalitat fidel d'una posta de sol. Fa uns anys, coincidint amb el nostre pas comú de la coneixença genèrica a la coneixença directa, vaig tenir l'oportunitat de compartir-hi unes quantes hores i molts textos complementaris quan es va decidir a publicar la seva obra de contes patumaires, Contes del Bé i el Mal. Vaig quedar francament astorat que algú que pretenia publicar una obra de ficció volgués ser tan curós i respectuós amb la història i la tradició, ja que va ser capaç fins i tot de refer algunes parts d'alguns relats perquè aquests fossin fidels a la realitat històrica, quan el més normal acostuma a ser a l'inrevés. Tant de bo molts dels que pretenen escriure textos científics tinguessin la mateixa cura que ell a l'hora d'informar-se! Aquesta exigència ha acabat convertint aquest home de talent en un veritable coneixedor d'allò que ens relata: ja sigui la Patum, ja sigui l'obra de Shakespeare, ja siguin els mites grecs. En definitiva, que el Jordi és un tros d'escriptor, però per sobre de tot, aquest literat erudit és una gran persona. Per molts anys, Jordi!
