E

n español o nada", un crit unànime dels unionistes. Sobre el tema de la llengua, vivim en la Þcció de la suposada oÞcialitat del català. OÞcial vol dir estatal i obligatori, que és l'estatut que té el neerlandès a Bèlgica, l'italià a Suïssa o el francès al Canadà. Només cal tenir ulls a la cara: ni el 3% d'ús a la justícia, ni el 2% en l'etiquetatge, totes les infrastructures de l'estat (Renfe, aeroports...), tot el que emet el "Gobierno de España" el català hi apareix com a llengua prescindible i "contaminant" i no pròpia (com que és en segon lloc, com que tothom entén l'espanyol, ja no cal, i només emprenya). Fins i tot Espanya ens ha prohibit els nostres topònims, poder posar que som catalans en les aplicacions automàtiques de les xarxes socials (Facebook, Skype...; així jo sóc de "Gerona", de "Porqueras", de "Bañolas" -de totes les formes ho he provat, i naturalment d'"España", amb la bandera inclosa! Sort en tenim que no hagin pogut traduir la forma "Barcelona", que és la que Þnalment he adoptat!). La Plataforma per la Llengua ha emès un informe en el qual presenta 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques. Només cal recordar les notícies sobre detencions, intimidacions, retencions, agressions, imposicions i maneres barroeres per imposar l'espanyol arreu dels Països Catalans per part dels cossos de seguretat de l'estat, dels funcionaris de la Renfe, etc. El que sorprèn és la ridícula xifra de 40. Ja que possiblement són més de 40 al dia aquestes vexacions per usar la llengua catalana-Þns i tot les que practiquen alguns metges, farmacèutics i infermeres a la Franja o al País Valencià. I ja no diguem les que es fan fora del marc lingüístic. En una visita al monestir castellà de Las Huelgas, parlant en un apart -i quan el guia ja havia acabat l'explicació- amb els meus companys, em va increpar sota la comminació d'"hable en castellano, estamos en España". I no m'han fet fora de cap restaurant o de cap taxi, perquè no hi hagut ocasió... No ens volen, no ens respecten, odien la nostra llengua, la volen acabar d'exterminar i a sobre a Catalunya, incomprensiblement, hi ha unionistes!

Les postures sobre les llengües en un fu-

tur estat català es poden resumir en tres:

1) La dels qui diuen que en la futura República Catalana l'espanyol ha de ser cooÞcial.

2) La dels que aÞrmen que només el ca-

talà hauria de ser llengua oÞcial (salvant,

és clar, el cas especíÞc de la Vall d'Aran)

3) La dels qui diuen, com Salvador Car-

dús, que no hi hauria d'haver cap llengua

oÞcial: "El català, és clar, llengua pròpia i

comuna del nou estat; cap llengua oÞcial -una categoria fosca per a una cosa tan viva com una llengua-, i un compromís radical a favor de la diversitat lingüística".

En tot cas, ja hi haurà temps, i és un tema que cal debatre amb calma, tant respectant els drets dels hispanoparlants, que ara formen part d'una realitat catalana del

tot respectable, així com tenint en compte la imposició violenta de l'espanyol que s'ha practicat a Catalunya.