c

om era previsible, la infanta es va desvincular totalment de la gestió d'Aizoon i es va refugiar en l'argument de la confiança en el seu marit per intentar convèncer el jutge que desconeixia o no intervenia en decisions que puguin implicar irregularitats en l'àmbit de la Justícia. Malgrat la seva declaració, el que va passar dissabte a Palma té una transcendència que desborda fins i tot la hipòtesi que finalment les conseqüències que hagi d'afrontar Cristina de Borbó es limitin a una infracció de tipus fiscal. L'obligada presència de la infanta als jutjats, que s'ha produït quan ja era inevitable i com a conseqüència de les càrregues processals del que investiga el jutge Castro, ha tingut un ressò mediàtic internacional que esquitxa la imatge tant de la família reial com d'Espanya. Una filla del rei estava sent interrogada com a imputada en una denúncia per corrupció. La BBC anglesa va mantenir durant hores el titular "Spain corruption" al costat de la imatge de la interrogada. La compareixença judicial de Cristina de Borbó ha assenyalat un abans i un després perquè és un fet sense precedents. Mai un membre de la família reial havia hagut de rendir comptes davant un jutge, en aquest cas per presumpta participació en delictes fiscals i de blanqueig de capitals. No obstant això, la qüestió de fons és que segueix endavant el procés per saber què va passar a Nóos, quina és la participació i el grau de coneixement efectiu sobre el presumpte desviament de fons públics a través d'Aizoon i determinar les responsabilitats que hagin de derivar-se'n o la restitució dels béns que puguin haver usat de forma fraudulenta. Les valoracions de la defensa de la infanta i les de l'acusació popular en acabar la compareixença són tan discrepants que caldrà esperar la resolució final de Castro per veure com queden les peces sobre aquest complicat tauler judicial. I cal no oblidar que, en qualsevol cas, les activitats d'Urdangarin van ser possibles gràcies a polítics ben concrets que hi dedicaven diners públics.