ingú no pot tocar un pèl a una persona pel fet de representar una opció política. Sense respecte radical i incondicional a aquesta norma, una democràcia no pot funcionar. No és un tema que es pugui gradualitzar o relativitzar. Ningú no pot ser insultat, i molt menys agredit, en cap mesura, per exercir la representació de ciutadans lliures. L'agressió al regidor del PP Antoni López que es va produir durant un passacarrers de la Patum de Berga no va tenir conseqüències greus, de manera que es pot qualificar com un cop o, si es vol, com un calbot. Però el que hauria estat només un cop sense conseqüències en una discussió acalorada sobre una desavinença qualsevol no és un simple cop quan té com a motivació degradar un representant polític pel simple fet de ser d'un partit. La gravetat física de l'acció ha de ser valorada penalment; la valoració política és una altra cosa. El ple de l'Ajuntament de Berga va aprovar per àmplia majoria una condemna de l'acció. És el que corresponia. A partir d'aquell moment, la feina quedava per als tribunals. El primer acte del procés judicial ha estat una petició fiscal de 4 anys i 9 mesos de presó, una petició argumentable amb la llei a la mà però sorprenentment elevada. La reacció popular de suport a l'acusat, Sergi Rodríguez, a qui moltíssima gent a Berga considera víctima d'un acarnissament, és perfectament legítima. Es basa en una percepció ciutadana del que van ser els fets i del que haurien de ser proporcionalment les conseqüències, i és una reacció d'adhesió que no necessita més fonament. Però la valoració objectiva no es basarà en percepcions, sinó en l'exposició de fets provats, i la farà un tribunal. La petició del fiscal només és un primer acte. Per això, l'adhesió del Patronat de la Patum, compost per l'alcalde, els grups municipals i els caps de les comparses, introdueix una adhesió molt oficial en un ter-reny en què la posició del poder públic democràtic ha de ser escrupolosament de condemna de la violència per davant de tota altra consideració, com es va fer al ple municipal. Donar suport al presumpte agressor per la petició fiscal exagerada, per molt que es matisi tot seguit que es condemna tota violència, és fer equilibris tot considerant que l'atac és condemnable, però amb condicions. I aquesta falta d'incondicionalitat revela manca de radicalitat democràtica. Alhora, dóna ales a l'agredit per presentar-se com a víctima d'un entorn hostil, cosa que ja ha fet anteriorment i que ara tindrà més fonament per continuar fent. El pronunciament era innecessari, prematur com a mínim, i complica més la situació en general i la Patum d'enguany en particular. No fa cap favor a Berga, i molt menys a la Patum.