E

ls esforços pressupostaris -i les retallades en despesa social i inversions- no van ser suficients perquè la Generalitat complís l'any passat el límit a la carta en la reducció del dèficit que havia fixat el govern espanyol. Catalunya va tancar l'exercici amb l'1,96% enfront de l'1,58 que tenia marcat. Per això ara el Govern català haurà d'enviar un pla d'ajust a Hisenda juntament amb cinc comunitats més: València, Múrcia, Castella-la Manxa, Aragó i Navarra. És cert que hi ha despeses que no s'han tocat ni es tocaran, o que la Generalitat manté organismes perfectament prescindibles, però el fet essencial és que el problema de les finances de la Generalitat neix del mal finançament del govern català, i que per resoldre'l de manera definitiva Catalunya ha de resoldre el seu dèficit fiscal. Malgrat aquesta circumstància, sobre la qual hi ha un consens força general, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no vol entrar en raons i obligarà la Generalitat a elaborar un pla d'ajustament que garanteixi el compliment del dèficit fixat per a aquest any, que se situa per a totes les comunitats autònomes en l'1% del PIB. És evident que, amb les retallades efectuades fins ara, la quadratura del cercle és de difícil compliment si no arriben transferències addicionals de l'Estat. A més, el nou model finançament es podria demorar més enllà del 2015, quan en realitat s'hauria de reformar aquest any. Segons el conseller d'Economia, "pinta malament", perquè comportaria concedir més recursos que s'haurien de treure d'algunes comunitats autònomes receptores que l'any que ve han d'afrontar eleccions. Mentrestant, el govern central continua reservant-se per a si mateix la major part del dèficit que ha de complir Espanya per indicació de la Unió Europea sense tenir en compte que la major part de la despesa social -Educació, Sanitat, Serveis Socials, Llei de la Dependència- l'assumeixen les comunitats autònomes. És injust i deslleial. Una bona part dels catalans ja ha arribat a la conclusió que la solució és la sobirania. Però el que crida l'atenció és que aquells que haurien de defensar el sistema autonòmic amb fets només fan que donar arguments als qui han deixat de creure-hi.