El ple municipal de Manresa va donar llum verd la nit de dijous a l'aprovació inicial del nou pla general urbanístic de Manresa (POUM), el pas previ a l'aprovació provisional, que és la darrera que correspon al consistori. La definitiva queda en mans de la Generalitat.

La planificació que ha de substituir l'actual, aprovada el 1997 i totalment fora dels terminis recomanables, ha estat una de les feines principals del govern de CiU, que en va encomanar l'elaboració a un equip format per tècnics municipals i externs. Però aquest projecte, un dels principals que el govern municipal podia tirar endavant aquest mandat, requereix una majoria que CiU no té. La necessitat de buscar pactes per aprovar el pla, doncs, era palmària des del primer moment i no només per una voluntat de consens, sinó per pura exigència aritmètica.

CiU ha trobat en aquest procés un aliat que qui no conegui la política manresana podria considerar inesperat. No és habitual que la CUP sigui el principal aliat de CiU per impulsar un instrument de planificació que té una considerable càrrega ideològica. La bona relació personal entre els protagonistes hi deu haver ajudat, però al final els continguts han estat pactats efectivament per les dues formacions i validats, a més, per l'assemblea de la CUP. Així es va desencallar l'avanç de pla, que era el primer requisit per tirar endavant el procés, i així s'ha acabat forjant la majoria necessària per portar l'aprovació inicial al penúltim ple del mandat, gairebé en el darrer sospir. Una visió de la ciutat que aplega alhora UDC i la CUP hauria de ser prou transversal per satisfer moltes altres forces. I tant ha estat així que, a darrera hora, s'hi ha afegit el PP. Comptat i debatut, en el temps de descompte la planificació promoguda pel regidor Ramon Bacardit ha rebut un vistiplau de la màxima pluralitat política. Al final, un pla que quan va començar a caminar semblava que exigia la participació de com a mínim dos dels tres partits centrals -CiU, ERC i PSC- s'aprova paradoxalment amb PP i CUP però sense republicans i socialistes, que han decidit abstenir-se després d'una llarga negociació. Els dubtes sobre el pla que han exhibit els dos partits per argumentar l'abstenció (i que CiU atribueix exclusivament a la proximitat de les eleccions) haurien de ser resolts, especialment la discrepància exposada per ERC sobre l'obertura comercial permesa als Dolors i als Trullols. CiU assegura que el nou pla no modifica res; ERC afirma que sí i que els canvis desprotegeixen el comerç del centre i incompleixen la llei d'equipaments comercials. El tema és prou important per requerir un aclariment inequívoc, sobretot tenint en compte que les dues posicions són difícilment opinables; una de les dues és incorrecta. Els ciutadans tenen dret que no hi hagi cap dubte sobre això.

CiU ha tirat endavant el pla, doncs, amb un estimable suport de 16 sobre 25 i amb una remarcable pluralitat política. Tanmateix, l'obligació de continuar el diàleg i ampliar l'acord persisteix i serà un dels primers deures del pròxim equip de govern.