A

vui neixen uns nous consistoris que, considerats en conjunt, no constitueixen un gran tomb a Catalunya, però que presenten canvis substancialíssims en ciutats clau que permeten visualitzar la irrupció de potents nous fenòmens polítics. A la regió central, per exemple, la continuïtat queda reflectida en el fet que la gran majoria dels alcaldes que van ser investits per primer cop fa quatre anys ho tornaran a ser aquesta vegada. Gairebé tots han sortit reforçats de les eleccions. Però aquest panorama de continuïtat queda trencat per l'espectacular tomb de Berga, on -si no hi ha ensurts inesperats- serà elegida per primer cop una dona que, a més, no té ni trenta anys i prové de l'esquerra independentista que comunament es considera radical. Tota una altra manera de fer política arriba al capdamunt de les institucions locals, la qual cosa converteix Berga en un interessant banc de proves a escala catalana. Cap altra capital de comarca no tindrà una alcaldessa de la CUP i, per tant, molts ulls estaran pendents de l'experiment.

En matèria de canvi municipal sembla que es podria traçar un eix Berga-Barcelona-Madrid. Efectivament, si el tomb de Berga és cridaner, el que marca un punt d'inflexió altament visible en la política estatal és l'elecció d'Ada Colau a Barcelona i de Manuela Carmena a Madrid, ambdues amb llistes propulsades per l'emergència de Podem i que recullen efectius d'altres esquerres. En el cas de Madrid el nou govern neix relativament estabilitzat per un acord amb el PSOE; en el cas de Barcelona la singladura d'Ada Colau es preveu una mica més aventurada. És d'esperar que sàpiga combinar l'assoliment de les fites socials i regeneradores per les quals ha estat votada amb el manteniment pragmàtic de l'enorme potència de la marca Barcelona, un actiu que seria dramàtic que es devalués amb polítiques aventureres que acabarien perjudicant no només Barcelona, sinó el conjunt del país.

Manresa se situa en un terme mitjà entre la continuïtat i el canvi espectacular. Valentí Junyent repetirà, però amb un pacte amb ERC que inaugura una fórmula mai provada a la ciutat. Disposar d'un govern amb un suport àmpliament majoritari al ple és positiu, però que aquesta aliança pugui funcionar afinadament cal demostrar-ho a partir d'ara. El marge per al dissens que permet l'acord és molt ampli, i el fet que l'activitat conjunta tingui com a punt de partida l'elaboració de sis plans i un programa pot fer témer que hi hagi un llarg període d'inacció i un extens terreny per a la discrepància. Si la química entre els dos caps, Valentí Ju- nyent i Pere Culell, no ha estat bona fins ara, no és de preveure que haver d'acordar l'acció municipal la millori en endavant. És a les mans dels dos equips que aquesta nova mecànica no derivi en una acció de govern més lenta i indecisa que posi encara més plom a les ales de la ciutat. En tant que signants, tots dos es fan responsables que no sigui així. Els ciutadans els ho exigiran.