B

erga, la tranquil·la Berga, aquella ciutat que durant l'any fa la sensació que transita lentament (amb l'excepció de Patum, que és tota una altra cosa), viu a ritme frenètic els preparatius per rebre la major allau de visitants que ha tingut mai en la seva història. La concentració de l'Onze de Setembre portarà aquest rècord a la ciutat. Barcelona, una capital preparada amb tot tipus d'infraestructures i de serveis, ha acollit les darreres grans mobilitzacions de la Diada i l'esforç perquè tot sortís relativament bé ha estat molt important. Barcelona és una ciutat gran que ha rebut pràcticament tantes persones com gent hi viu en un sol dia. Berga... Berga és diferent. En aquesta ciutat hi viuen 16.000 persones i uns quants centenars més, és el cap d'una comarca que, en el seu conjunt, té 40.000 habitants, i diumenge espera rebre 70.000 persones o més. Serà una gran festa, mai viscuda fins ara a Berga, però es tracta que sigui, també, una gran experiència sense problemes (o sense més problemes dels que es poden esperar en una concentració de gent d'aquesta magnitud). Els autòctons, que pràcticament es poden saludar tots quan passen pel carrer Major, veuran com diumenge al matí, i sobretot a partir del migdia, els canvia completament el paisatge humà, i com aquesta nova i desconeguda gent s'apodera del passeig de la Pau com si fos casa seva. De cop, els berguedans veuran que no es poden saludar amb els que topen al carrer Major, perquè mai no els hauran vist. Però aquesta és, ho ha estat sempre fins ara, una invasió temporal i, sobretot, pacífica. Perquè tot això sigui així i el visitant marxi diumenge al vespre de Berga amb una gran satisfacció, cal un esforç ingent d'organització i la suma de moltes mans per fer-ho possible. Per a Berga, per a l'ANC i Òmnium sobretot perquè en són organitzadors i convocants, és un gran repte, i, al mateix temps, una gran oportunitat. Fa setmanes que els de Berga treballen estudiant totes les qüestions que els semblen que s'han de tenir en compte: el trànsit, els serveis públics, les emergències, la seguretat, la cobertura de telefonia, l'acollida dels participants, l'organització de les activitats, l'arribada i sortida esglaonada dels visitants, les samarretes que s'han de vendre per pagar l'esdeveniment, els serveis que s'han d'oferir als mitjans perquè la retransmissió sigui la correcta... i demà estarà pràcticament tot a punt. El visitant veurà que la ciutat i els centenars de voluntaris han fet i estan fent encara aquell dia un gran esforç per ser ciutat d'acollida. No s'hi trobaran hostesses encarcarades amb un somriure fals i impostat, sinó que hi haurà gent de la ciutat, de la zona i de les comarques veïnes que treballen i col·laboren perquè la Diada sigui un èxit. Així també es fa i creix un país.