La fira Mediterrània de Manresa no va néixer del no-res. Va ser una decisió de la Generalitat, però que venia abonada per l'existència a la ciutat de la Gran Festa de la Cultura Popular al Bages, nascuda amb afany de ser una plataforma potent de projecció de l'activitat de les entitats que conreaven la tradició. Es va celebrar tres vegades i la Generalitat en va prendre el relleu i va crear la Mediterrània. No va ser un traspàs plàcid. Sent-ne director l'actual conseller, Lluís Puig (autor d'una recent descripció molt desafortunada de la imatge de la cultura tradicional), es va donar a la fira un nom, una data i una orientació que no es va entendre bé i que va caure amb molt mal peu entre les entitats a les quals suposadament agafava el testimoni. Aquells mals moments han quedat enrere, però la fira tenia el deute pendent de reconèixer que unes entitats bagenques li van aplanar el camí i van crear el context per afavorir que la Mediterrània s'instal·lés a Manresa i no en un altre lloc. Ara, aquest deute se saldarà per encert dels actuals responsables. S'ha tardat massa, però val més tard que mai.
