L'Ajuntament de Manresa ha decidit doblar l'espai de zona blava, no tant perquè aquesta extensió formi part d'una estratègia de gestió de la ciutat sinó perquè les calamitoses negociacions amb la concessionària han portat a uns preus absurdament cars. L'ampliació ha fet créixer de forma substancial el nombre de ciutadans que deixaven el cotxe al carrer quan van a casa o a la feina i que ara han de buscar algun lloc on aparcar si no volen deixar-s'hi el sou tirant monedes cada dues hores. És un perjudici real i objectiu que obeeix al fet que moltíssima gent que acut a la ciutat a passar-hi el dia no pot fer-ho d'altra manera que amb cotxe particular i en algun lloc o altre l'ha de deixar. El desig polític de ciutats amb menys trànsit privat està bé, però no fa que els cotxes desapareguin quan l'usuari els ha fet servir. El mal ja està fet, i té damnificats abundants i molt concrets. Cal esperar que la mesura acabi generant algun benefici col·lectiu que en compensi els costos. D'altra manera, no tindrà sentit tenir al mateix temps els veïns amargats i els carrers buits.
