La Justícia és un mecanisme oficial que té uns tentacles a vegades monstruosos. És l'eina per la qual es purguen els que cometen delictes. Mal usada i polititzada es pot convertir en element condicionador de les llibertats bàsiques dels ciutadans. Els processos, les imputacions i les sentències que produeixen serveixen per sancionar i a alguns els cau tot el seu pes al cap. Simplificant molt, la funció d'un jutge és la d'interpretar les lleis davant d'un cas i, com és obvi, fer-ho segons les seves idees i creences morals. Un detall determinant. A més, hi ha una derivació d'exemplaritat que sovint es fa servir (o es percep així) com una forma de condicionar tota una societat, atemorint-la i a vegades fent-la sentir amenaçada en la pràctica del que cadascú considera l'exercici dels seus drets civils. Aquest circumloqui inicial sobre una estructura administrativa tremenda que té com a símbol una noia amb unes balances a la mà i una bena als ulls és per refermar una evidència: en l'actualitat els conflictes s'encaren amb jutges i fiscals com a ariet. En el passat, es feia amb els exèrcits. Els temps ens han portat a aquesta forma d'encarar els enfrontaments. Per deducció, qui escrigui les normes amb les quals es regeix aquesta forma de control social, serà qui determinarà la forma amb la qual vol determinar i condicionar a tothom.
Tot això es pot comprovar aquests dies en multitud de casos i situacions, els quals afecten grups socials o professionals de tota mena. A polítics, a comunicadors i a mestres entre d'altres. L'anomenada llei mordassa del 2015 pretén (i aconsegueix) condicionar els periodistes en l'exercici de la seva tasca. Des d'una denúncia per fotografiar un agent policial fins a l'autocensura que alguns experimenten davant de la por per una demanda. A més, entre altres fonaments contraris a la llibertat, aquesta llei dóna categoria d'infal·libilitat als agents armats. O sigui, que si un guàrdia fa un atestat dient que un ciutadà ha comès alguna falta de les tipificades, és suficient per tal que el tribunal l'elevi a categoria de prova sense que el que s'al·legui en descàrrec tingui cap importància. La paraula d'una persona civil no té cap valor davant de la d'una amb uniforme. L'altre braç de moda amb el qual pot actuar la justícia amb alguns articles del codi penal és el delicte d'odi, amb penes de fins a quatre anys de presó. Amb aquest supòsit un grup de pares han denunciat vuit professors de dues escoles de la Seu d'Urgell. Literalment els acusen d'introduir a les classes «debats en to catalanista i contra els espanyols». La denúncia ha estat admesa i han estat citats a declarar. La investigació és a càrrec de la Guàrdia Civil, i es dóna el curiós cas que alguns dels alumnes presumptament víctimes són fills de membres d'aquest cos, amb la qual cosa investigaran com a professionals el que han denunciat col·legues seus de forma particular. O ells mateixos. I com deia abans, per a un jutge, davant d'un atestat oficial, la paraula d'un civil no té valor. A la capital de l'Alt Urgell tenen un problema. O bé hi ha un grup de professors radicalitzats que es dediquen a impartir doctrina política en lloc de formació, o bé els pares d'alguns estudiants volen fer sortir el Segre de la seva llera. O tenen algun objectiu més: escarmentar i atemorir. Amb o sense intenció, és segur que es condicionarà el professorat a l'hora de proposar a la classe temes de societat o història. L'amenaça legal pesarà sobre ells i sobre tota la comunitat educativa per si gosen parlar de qualsevol tema d'actualitat que no s'enfoqui com pretenen alguns dels seus progenitors. En un altre moment de les nostres vides, és probable que una reunió de mestres i pares hagués estat suficient, però si tot es passa pel sedàs de l'hostilitat contra el que pensa diferent, barrejant intolerància i manca de coneixement del lloc on es viu, les demandes estan servides i cauran per totes bandes. Segurament alguns s'han envalentit a partir del xàfec judicial contra els líders catalans deposats iniciat pel finat fiscal Maza. I ara, els que tenen el poder de debò van a totes. A tots els nivells oficials. Des d'una caserna al Ministerio del Interior de España. A la seva web, a la secció de delictes d'odi hi ha un bàner que destaca per sobre qualsevol altra informació: «Situación en Cataluña: protección de víctimas». En blau sobre blanc, enquadrat i en lloc preferent. A mi em sembla allò del «a por ellos» en formats i suports diversos.
