Hi ha aigua líquida a Mart, segons les dades enviades per un artefacte europeu, la nau Mars Expres, que sobrevola el pol sud del planeta roig. És una massa d'aigua d'una gran extensió, que es troba a sota d'un casquet de glaç d'un quilòmetre i mig de gruix. No s'han pogut calcular els litres que conté, però s'estima que es troba almenys a una temperatura de 68 graus sota zero, i que si no està glaçada és per la pressió de totes les tones de gel del damunt i perquè deu ser extremadament salada, ja que la sal redueix la temperatura de congelació.
Si es busca aigua líquida a Mart és perquè es considera indispensable per a l'existència de la vida tal com la coneixem. Interessa saber si Mart pot tenir formes de vida, i descobertes com aquesta alimenten l'expectativa, ni que sigui amb el socorregut «no es descarta». Que l'aigua sigui extremadament freda i salada no és cap obstacle: s'han detectat formes de vida «extremòfiles» en una massa d'aigua superfreda enterrada sota quatre quilòmetres de gel a l'Antàrtida.
Així que ja podem fer volar la imaginació. Ja tenim material per a una pel·lícula d'amenaça extraterrestre: els humans envien a Mart una perforadora per travessar el gel i portar una mostra d'aigua, però amb ella també porta un microbi que, en contacte amb el clima benigne de la Ter-ra, es multiplica exponencialment i amenaça de menjar-s'ho tot. D'acord, hi ha un munt de pel·lícules de sèrie B amb arguments semblants. Però els científics descarten travessar el gel pel motiu equivalent: evitar que microbis de la Terra contaminin l'aigua marciana. S'ho miren de lluny i hi envien ones de ràdio per mesurar la forma com reboten en diferents superfícies i materials.
(També podem fer la pel·lícula al revés: l'energia de les ones ressuscita una forma de vida marciana intel·ligent que estava hivernada en aquella massa d'aigua; un cop desvetllada, es multiplica ràpidament, el planeta se li fa petit i es llança a la conquesta de la Terra. És un argument ultraconservador: científics, no investigueu, accepteu les coses com Nostre Senyor les va fer. Però el més probable és que si un dia arriben «els marcians» a la Terra, siguin uns microorganismes que es moriran de seguida.
Però la gran pregunta que suscita la descoberta del Mars Expres és la de sempre: per què els que no som científics ens engresquem tant davant aquesta mena de notícies que no acabem d'entendre?
