Des de fa dies es va escampant una brama mediàtica: des de banda i banda ens prometen una temporada d'alta tensió política. Com si fos una sèrie de televisió, els mitjans hem començat a preveure l'arribada d'unes setmanes calentes, fent salivar a molts polítics i tertulians, sobretot els més abrandats i incendiaris. Sembla una previsió encertada i, a més, tindrem les «nostres» escalfors més properes. L'alcaldessa de Berga seguirà amb la seva lluita contra la justícia espanyola que no reconeix però a la qual apel·la contra la seva inhabilitació, segons ella per guanyar temps. Els escamots que treuen llaços i estelades seguiran fent incursions dient a crits i cops que són antinazis, constitucionalistes, defensors de la llei i la neteja urbana. Tot amb insults, empentes o alguna seca que sempre s'escapen. Aquest treure i posar d'elements grocs ens manté entretinguts sense poder parlar de política de debò. Tampoc veiem els polítics neolerrouxistes ni els de «tal dia tornarà a fer divuit mesos» que ens portin cap a algun port de resguard. Tornen les metàfores marineres, perquè del full de ruta de l'independentisme ara se'n diu carta de navegació. La nostra zona zero per a la calor tardorenca seguirà sent Lledoners fins que els nou presos masculins siguin traslladats de nou a Madrid per assistir al seu judici, previst per abans de final d'any. L'ambient s'escaldarà el dia que en marxin. El President Torra ha dit que no acceptarà altre veredicte que no sigui l'absolució i fins i tot corre un «hi ha qui diu que ha dit» que es plantejarà obrir les portes per tal que marxin si són condemnats. Tot això passarà després de l'11-S, l'1-O, el 3-O i la resta de dates històriques a commemorar un any després. Es faran sortides de masses a la Diagonal primer, després a Fonollosa, Sant Joan i Callús per recordar la ignomínia de la policia picant al poble. Als plans dels voltants de la presó o als carrers es faran manifestacions, pelegrinatges, actes musicals i tota la resta d'accions. Totes bones per al consum intern i per donar moral als que estan engarjolats, però tinc molts dubtes si serveixen de res més. Per aconseguir la seva llibertat, segur que no. El món ens mira, però només una mica. I tot arribarà després d'haver aturat burgesament per vacances. Dubto de l'èxit d'una revolta que fa una pausa per fer turisme o relaxar-se. La Marxa de la Sal de Gandhi no hagués estat el mateix si a mig fer hagués ordenat anar a reposar a Goa (la Costa Brava dels indis). I pensar que tornar a treure un milió (o més) de persones per la Diada, deixant-ho tot ben net però fugint apressats perquè l'endemà hi ha escola i cal banyar els nens abans de sopar, no servirà de massa més que les anteriors: orgull col·lectiu i injustos insults per part dels observadors de Madrid. Sense cap rendiment pràctic.
Escric aquesta peça sense haver escoltat l'anunciada conferència d'ahir del President i tenint en compte que la majoria d'ells encara està en mode «tornats de vacances» no em puc estar de dir que a ell el veig determinat. Poc abans d'agost, en la sempre interessant pausa publicitària en un plató de televisió, un diputat català va dir que el propi Quim Torra tenia assumit que per Nadal seria a la presó. És molt factible que un sacrifici personal tan gran com aquest sigui una opció per a ell, però els sobiranistes que no deixen que la febre els pugi massa al cap saben que aquest acte «patriòtic» no servirà per assolir el seu objectiu final. Veurem si els equilibris que ha de fer temperaran la seva determinació. Obeir o desobeir, aquesta és i era la qüestió. Si opta per la segona, les formes de fer-ho són tan variades com la geografia i la política de Catalunya. Arriben la tardor i els bolets. Més o menys com l'any passat.
