Fa uns dies, aquest diari publicava que la immigració torna a repuntar a Manresa després d´uns quants anys de reculada, i es torna a situar als nivells que hi havia abans de la crisi. Per més excepcions que hi hagi, molt probablement aquesta situació és extrapolable al conjunt del país, i sens dubte que això és una bona notícia si realment és un símptoma de recuperació econòmica. Però alhora, em grinyola la manca de dades que constatin l´efecte contrari: si l´economia remunta, hauríem d´estar retenint el talent que aquests darrers anys ha estat marxant a fora buscant oportunitats que aquí no trobava, i no em consta que això passi. I és que potser la recuperació econòmica és més fictícia que real, i encara es tradueix massa poc en ofertes laborals de prou qualitat i ben remunerades. No solucionarem res mentre continuem sent tan dependents del turisme, i mentre es continuï invertint en el totxo més que no pas en I+D. Amb aquesta política, no és estrany que el talent marxi perquè aquí no pot satisfer la qualificació adquirida. La qüestió és saber si algun dia aquests professionals podran tornar amb una oferta prou temptadora (o simplement amb una oferta), i si directament voldran fer-ho. És el risc que correm si perpetuem la seva fugida; que emprenguin una nova vida lluny d´aquí sense motius per tornar si algun dia els governs es decideixen a cridar-los amb accions atractives.
