Antoni Ribera i Maneja (Barcelona, 1873-Madrid, 1956) és l´autor de la música de l´Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt, que va compondre amb motiu de la Coronació Canònica de l´any 1916. Els seus avantpassats, els Blanxart, eren originaris de Sant Joan de les Abadesses. Els Blanxart van venir a Berga al tombant dels segles XVIII i XIX. El primer que va arribar a Berga fou Eduard Blanxart i Siqués, pare de Josep Blanxart i Camps. Tant els berguedans Josep Blanxart Camps com el seu fill Casimir van ser secretaris del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas.

Eduard Blanxart Siqués era botiguer de roba, es va casar amb Antònia Camps, van tenir cinc fills, Josep, Manel, Lluís, Lluïsa i Carme. La Lluïsa es va casar amb Josep Ribera i un fill seu, Emili Ribera i Blanxart, va ser el director a Barcelona de les oficies de la companyia del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas. El seu fill Antoni Ribera i Maneja, de jove, també va treballar a les oficies barcelonines de la companyia Ferrocarril de Sant Joan i això li va permetre dedicar-se a estudiar música i idiomes, segons explica Blanxart, E., a la biografia d´Antoni Ribera, Barcelona, 2008.

Destaquem de la biografia del mestre Ribera que l´any 1894 assistí als festivals wagnerians de Bayeuth. De l´any 1901 al 1904 fou director de la llavors naixent Associació Wagneriana de Barcelona. Va fer nombroses conferències, va col·laborar a traduir al català totes les obres teatrals de Wagner. També es dedicà a la crítica musical al Diario de Barcelona durant els anys que va romandre a Alemanya. L´any 1904 i 1905 fou director d'orquestra del Gran Teatre del Liceu a Barcelona, va dirigir diverses produccions wagnerianes, va estrenar Els mestres cantaires de Nuremberg. També fou durant quatre temporades els anys 1905 a 1908 director d'orquestra del teatre municipal de Lemberg... El 1915, a causa de la Primera Guerra Mundial, va retornar a Barcelona, on va estrenar Boris Godunov l´any 1915 i Le nozze di Figaro l´any següent. Més tard va passar a residir a Madrid. També va traduir part de les obres de Wagner al castellà amb text adaptat a la música, i lluità infructuosament per aconseguir que les òperes fossin cantades traduïdes en la llengua del país a fi de fer-les més intel·ligibles. Els darrers anys de la seva vida, cada estiu, des de Madrid on vivia, pujava a Berga per dirigir ell personalment la interpretació del seu Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Sojornava a la casa de l´advocat Juli Cardona del carrer berguedà de Sallagosa, ja que eren entre parents, mossèn Armengou així ho explica als seus dietaris. Aquestes coses i moltes d´altres es poden consultar a la biografia que li va fer Eduard Blanxart Pàmies, també familiar directe del mestre Ribera.