Notícia: el currículum no serveix per a res. Ara, afinem una mica més: el currículum no serveix per a res per si mateix. Fa temps el millor currículum que podia presentar un polític era haver plantat cara al règim fent feina a la clandestinitat, estar vinculat a moviments socials i tenir experiència en el voluntariat. Si a això s'hi afegien coneixements especialitzats en l'àrea de la seva competència, molt millor. Tot plegat no assegurava l'honradesa, l'honor, el coratge necessari per no dedicar-se a avançar per la línia de mínima resistència a l'hora de solucionar problemes, però era una certa garantia. D'aquí es va passar a un festival de màsters, postgraus i doctorats. N'havies de tenir perquè et saludessin pel carrer. Tot de gent tenia un currículum en comptes d'una vida. Vivia dintre dels cursos d'especialització. El millor premi era tenir un títol més. Titulitis. Periodistes creuaven oceans per donar més volada al seu currículum i ni se'ls passava pel cap que la notícia pogués ser al pis de baix. Un polític d'alta volada havia de tenir un currículum guai. La bombolla curricular s'inflava. I, ara, ha esclatat. Ha fet pum! amb bona part dels millors cervells d'aquest país investigant en centres de recerca estrangers, perquè aquí no tenien les mínimes condicions. L'estranger acull milers de doctors de veritat amb currículums no regalats que no troben encaix en un estat de pandereta cum laude.
