Va retornar Aznar, el d'Espanya va bé. El de l'especulació i del boom immobiliari molt particular de l'Església, que durant el seu govern va permetre, i només a l'Església, inscriure llocs de culte i altres propietats que no estiguessin registrades al seu nom. Va retornar l'Aznar de les bombolles econòmiques, recordem que durant el seu mandat fins el Banc d'Espanya el va avisar del risc de la bombolla i sobrevaloració immobiliària, i que això explotaria. Però Aznar i els seus, ni cas, deia que «Espanya va bé» i seguia deixant construir immobles com bojos i cremava terrenys i territori. Va tornar l'Aznar de les guerres i la ruïna a les nostres pantalles de TV. Va ser a la Comissió d'Investigació sobre el finançament il·legal del PP i ho va fer per seguir mentint com sempre. Va dir mentides i va acusar gairebé tots els presents d'alguna barbaritat (els va dir colpistes, corruptes, enemics de la democràcia, enemics d'Espanya). Mentides i més mentides. Però, per desgràcia, sempre hi ha alguns mitjans d'informació que ovacionen les seves mentides, seguint la dita de «menteix, que alguna cosa queda».

Aznar només pot provocar indignació. Per ser un dels corruptes més grans de la història recent europea (si no el més corrupte), i que tingui aquesta poca vergonya. No oblidem que durant la seva administració (1996-2004) la major part dels seus ministres van estar implicats en actes de corrupció, i no oblidem que, durant el seu mandat, les múltiples manifestacions en contra de la intervenció armada il·legal a l'Iraq no li van impedir seguir els passos dels seus amos Bush i Blair, i va arribar a afirmar que Bagdad tenia armes de destrucció massiva i que serien trobades, quan sabia que no n'hi havia.

Aquest mentider neofeixista va mentir al poble tres dies abans de les eleccions generals del 2004 quan va voler culpar ETA de l'atemptat que va costar la vida a més de cent noranta persones, per tal de no perdre els comicis. Tot i que tot indicava que el criminal atac a ciutadans innocents provenia d'Al-Qaeda.

Després de la seva sortida del govern va actuar com a intermediari en diferents operacions comercials (una de les seves portes posteriors) entre l'empresa energètica espanyola Abengoa i l'exlíder de Líbia, Moammar al-Gaddafi, per les quals va cobrar una comissió de cent mil euros (126.000 dòlars), van revelar en el seu moment diaris d'investigació. Aznar tenia previst fer diversos negocis amb el govern libi, però el derrocament i assassinat de Gaddafi li ho van impedir. Va visitar Trípoli el 2003. Gaddafi li va regalar un cavall de raça àrab al qual van donar el nom d'«El llamp del líder». A més d'ultradretà i mentider, és un hipòcrita traïdor. Després no se'n recordava i va dir que «no val jugar a una cosa a Líbia i la contrària a Cuba». Sense posar-se vermell, va demanar a Occident que envaís Cuba, en nom de la «llibertat» i la defensa dels civils innocents.

Aquest genocida, que va acompanyar George W. Bush en les seves campanyes de guerra, tortures, segrestos i vols secrets, i va guanyar el merescut sobrenom de «führercito», recordem que va dir aquestes barbaritats en un acte a Torrejón de Ardoz. Encara que no va esmentar l'Iraq destrossat gràcies als seus esforços, juntament amb una Líbia destrossada. Alguns no ho oblidem. Però això comporta només una ínfima mostra de la tan extensa trajectòria de corrupció i extorsions, mendacitat, conjures i amenaces de José María Aznar. No ha canviat gens l'instigador de la «dreta sense complexos», el gran ideòleg del saqueig a les institucions del país. Gens ni mica. Hi havia pocs dubtes de l'aspecte moral del personatge que ens va portar a una guerra il·legal, però potser perquè es prodiga poc de cara a l'opinió pública «i molt entre bastidors», veure l'expresident espanyol a televisió va ser especialment revelador, ja que convida a mirar enrere. Entendre d'on venim per saber on anem.