Montse Venturós va ser inhabilitada ahir i va ser destituïda com a alcaldessa de Berga, amb el temps just per complir la pena i presentar-se a les pròximes eleccions municipals. Venturós arriba així al final d'un procés en el qual ha fet mans i mànigues per protestar contra el processament i la condemna, primer en negar-se a anar a declarar i després amb tota mena de gesticulacions. Al final, però, els límits de la desobediència s'imposen implacables. Per molt que la CUP prediqui encesament a Barcelona la desobediència a ultrança (que, generalment, haurien de cometre altres), a l'hora de la veritat la força administrativa no deixa escapatòria tret que hom estigui disposat a arruïnar-se la vida. Que un ajuntament no pugui decidir en un vot democràtic posar a la seva façana un símbol com l'estelada, i que una alcaldessa pugui ser inhabilitada per sostenir aquesta decisió, és ben segur una mostra dels límits de la democràcia espanyola. Però els fets són els fets, i negar-los i pretendre que és possible saltar-se'ls només condueix a la confusió i no ajuda gens a modificar la realitat.
