Lamentablement, la manca d'entesa entre Junts per Catalunya i ERC s'ha fet visible al Parlament amb la pèrdua d'algunes votacions significatives. I també amb la cridòria de PP i Ciutadans, llançant als quatre vents que l'independentisme ja no té majoria absoluta. Això no és cert, evidentment, perquè la culpa real de la falta de majoria és del jutge Llarena i d'un sistema judicial que permet que s'alterin uns resultats electorals que es van aconseguir el 21 de desembre passat, en les pitjors circumstàncies possibles. És veritat, però, que els dos grans partits independentistes no han estat prou hàbils per esquivar amb una bona entesa els entrebancs que de fet ja sabien que els aparells de l'Estat els posaria. Hi ha un excés de tacticisme? La discrepància es basa en plantejaments partidistes diferents? El cert és que la gran majoria de votants sobiranistes voldrien que s'arribés a una franca i lleial col·laboració mentre no s'aconsegueixi implantar definitivament la república. Un cop consolidada ja vindrà el moment que cada força política podrà plantejar les seves propostes específiques. No mantenir la unitat perjudica el procés, debilita el conjunt de l'independentisme i fa perdre votacions cabdals com la que defensava el dret a l'autodeterminació o reprovava l'actuació del rei. La situació és sorprenent. Com s'ho farà d'ara endavant el govern de la Generalitat sense majoria al Parlament?

Fa pocs dies que s'ha sabut amb cert detall una de les maniobres que va engegar l'Estat per desestabilitzar l'economia catalana. Ja era coneguda la campanya que es va organitzar -amb participació directa del mateix Felip VI i de molts alts personatges polítics- per aconseguir que com més empreses millor traslladessin la seva seu fora de Catalunya. El que no es coneixia amb gaire concreció eren les accions de pressió econòmica, que es van fer per aconseguir immediatament el canvi de seu de CaixaBanc i del Banc de Sabadell. Aquestes accions van tenir la forma de retirada massiva de capitals d'aquests dues entitats bancàries, per iniciativa estrictament política. Les primeres retirades van provenir d'empreses estatals, que en un sol dia van treure 2.000 milions d'euros del Sabadell. S'ha publicat que la fuga organitzada de capitals del Sabadell va arribar a uns 12.000 milions d'euros i la de CaixaBank encara va ser superior. Quan el Banc de Sabadell i CaixaBank van traslladar la seva seu fora de Catalunya, la majoria d'aquests capitals va tornar. Aquesta guerra bruta econòmica tenia per objecte demostrar que l'Estat podia ensorrar l'economia catalana. Però va resultar una maniobra fracassada: el PIB català, fins i tot el del 2017, va continuar creixent per sobre del PIB estatal. I el del 2018, també.

Una qüestió destacable és el canvi que de forma continuada s'està constatant al País Valencià, que dimarts d'aquesta setmana celebrava la seva festa nacional de manera més multitudinària que mai, arraconant els reductes feixistes que ho volien impedir. Cal constatar també que la televisió valenciana, eliminada pel PP, ha tornat amb força. Esperem que aviat sigui possible accedir des de tot el territori lingüístic a la televisió valenciana, balear i catalana.