Pot semblar una notícia típica d'innocentada, però no ho és: hi ha una empresa interessada a instal·lar a Sant Fruitós de Bages el primer crematori de mascotes de la Catalunya Central, amb sala de vetlla inclosa, la qual permetrà als amos i als seus familiars i amistats acomiadar-se de l'animal de companyia igual que si es tractés d'un membre més de la família. No és gens difícil imaginar-se les converses entre els visitants al tanatori, durant la vetlla: sembla que era ahir que encara el vaig sentir bordar tot el sant dia. Pobra bèstia, i és clar que bordava! El tenien tot el dia tancat al pis, sense sortir. Si es veu que s'ho feia tot pels racons de tota la casa. Tota l'escala n'anava plena, de la catipén de gos. Ves que el pinso no estigués caducat. Per caducats, els amos. I mira com el ploren ara. Si es veu que, a més, el feien anar a puntades de peu. Oh, i tot i així no els aparenta, els anys que té. Quinze dius? Doncs quinze anys donant pel sac a tots els veïns! I encara sembla que rigui, el malparracat! Espero que triguin a comprar-ne un altre. Comprar-ne dius? Amb el ràcanus que són, són capaços de passar demà mateix per la gossera i triar el més malcarat i rabiós, sempre que no calgui afegir-hi un euro. Si no són mai a casa, ja em diràs per què volen tenir gos. És com els fills. Si no te n'has de poder cuidar, per què tenir-ne? No comparis! Els gossos fan de més bon portar, no surten tan cars i no guixen les parets. I encara hi ha hotels que accepten nens i no accepten gossos! El món està ben girat, que cantava el Serrat. És dels tanatoris clàssics que s'haurien d'eliminar les sales de vetlla. En presència dels familiars, a la saleta, tothom hi posa cara de pena, però en sortir de la funerària tothom es riu del mort i del qui el vetlla. Fins aquell dia en què qui riu passa de visitant a vetllat, ben quiet i seriós, com un gos quan buida el ventre.
