No descobreixo res si escric que la política ja no és el que era, i que els líders polítics actuals no tenen res a veure amb els que van dirigir moments històrics. Del discurs ben estructurat i la proposta argumentada, hem passat al «i tu més!» que pretén desqualificar l'adversari sense més aportació que un titular cridaner. Així, avui, tot i la imbatibilitat de les xarxes socials, la població assisteix a l'espectacle de la classe política volent imposar pel morro un missatge que no lliga amb la realitat. Llegit aquesta setmana: «Qualsevol acte o amenaça de violència política és un atac contra la democràcia». Aquells que «participen en política han de deixar de tractar els seus rivals polítics com si tinguessin defectes morals». «La premsa també té la responsabilitat d'establir un to de civilitat i frenar la interminable hostilitat i la negativa constant i els atacs i històries que sovint són falsos». Al marge de similituds o aplicacions que podríem fer a escenaris i situacions que ens són properes, el cert és que aquestes declaracions són de Donald Trump, motivades per la tramesa de paquets bomba que algú amb ganes de desestabilitzar ha fet a personatges significats de l'oposició política al president nord-americà. Trump és, com si diguéssim, l'inventor de les fake news i l'ultra més radical contra els mitjans de comunicació que no domina. En el tema dels paquets bomba li queda el morro ben retratat.

Com al seu col·lega turc, Recep Tayyip Erdogan, flagell del periodisme crític (ha tancat a la presó més de 160 professionals), i repressor implacable dels opositors al règim, amb més de 38.000 persones empresonades. «Ens cal una investigació justa i imparcial perquè això és un assassinat polític», ha dit inflant pit ara que li han esquarterat de viu en viu un periodista crític amb els dirigents de l'Aràbia Saudita, al consolat d'aquell país a Istanbul. És clar que, per morro, el del príncep hereu saudita, donant el condol per la mort del seu pare al fill del periodista assassinat...

Malauradament, de morruts també n'hi ha aquí. En els darrers dies hem tingut coneixement de les resistències del PP europeu a votar la resolució de l'eurocambra per il·legalitzar les fundacions que exalten o glorifiquen el feixisme a Europa, la Fundación Francisco Franco, per exemple. També hem sentit Rodrigo Rato demanant disculpes pels errors comesos quan manava molt, i que no ha reconegut fins que l'han tancat a la presó. També ha demanat disculpes Carlos Lesmes, president del Suprem, per l'espectacle de les hipoteques. De moment, tot i les evidències, manté el morro fort amb allò de la separació de poders, i es posa d'acord amb la vicepresidenta Calvo a l'hora d'anunciar dates i terminis del judici per l'1 d'octubre. Casado tampoc no afluixa i acusa Sánchez de colpista, tot i que aquest afirma que ara no veu indicis de rebel·lió a Catalunya. Per si un cas li ha recordat que «Aznar va guanyar les eleccions quan parlava català en la intimitat», amb la qual cosa ens queda el dubte de si considera bo o nociu això d'estar al costat dels catalans...

En el cantó sobiranista, el morro l'ense-nyen aquells que només saben dir: «Ja n'hi ha prou de gestos i proclames simbòliques que no ens porten enlloc». Molta gent es podria sentir menyspreada, avui, a Lledoners.