El pobre Dani Mateo, l'humorista que es va mocar amb una bandera, ha estat linxat a les xarxes pel nacionalisme espanyol gore, però el que realment ha donat volada al seu cas és la denúncia d'un sinistre sindicat policial que ha enviat l'humorista als tribunals i l'ha sotmès a tot el ritual de càstig mediàtic: notícia de la demanda, imatge de Telediario entrant als jutjats i imatge de Telediario abordat pels periodistes. Tota la iconografia del corrupte i el criminal. Fins i tot en el cas que el procés judicial no prosperi, amb el simple fet d'haver estat citat a declarar, l'humorista ja ha estat sotmès a tot un circuit delinqüencial que és una condemna. El que cal recordar és que això no té per què ser així: si el jutge rep una demanda que topa amb jurisprudència abundant que diu que el que va fer Mateo no és un delicte, pot arxivar-la per inviable i l'humorista s'estalvia l'escarni públic, l'experiència inquisitorial i la factura de l'advocat. El jutge, a qui potser li ha caigut el cas per casualitat o perquè el sindicat sabia quin dia entrar-la perquè anés a parar al tribunal convenient, té a les seves mans una decisió que, d'entrada, és un escarment cautelar amb efectes personals i professionals gravíssims. Sense gens d'innocència, el magistrat ha decidit que, d'entrada, Mateo no és prou innocent per no haver de defensar-se. Mateo és víctima d'una opinió amb toga. Casos així fan pensar que la justícia s'hauria de dictar amb logaritmes legals aplicats per robots.
