En els dies previs a Nadal, Manresa recordarà el primer bombardeig contra la ciutat en la guerra de fa 80 anys. Aquest dissabte, dos dels 7 polítics (polítics i activistes socials) empresonats des de fa més d'un any han iniciat una vaga de fam a les cel·les de Lledoners. Es relacionen imatges de l'abans i l'ara, amb fredor de marbre des de qui imparteix justícia, i el cor calent de qui mira el món darrere d'una reixa amb finestra opaca. La vaga de fam és una mesura de pressió contra el que consideren una situació d'injustícia provocada per la Justícia espanyola (que ha fet l'acusació), els governants espanyols (que van iniciar la judicialització i n'han incentivat el procés) i una formació política que aquest cap de setmana també està en boca de tothom, Vox, la veu de l'extrema dreta (que és acusació a la causa contra el procés català). Els presos fan pressió perquè s'apropa l'hora del judici i veuen que tenen escasses garanties que sigui just, sobretot si s'até a una demostrada voluntat d'escarment públic manifestada per part de qui ha de dictar sentència. Des d'ahir, la pressió es multiplica. Espanya passa de tenir dos problemes amb la vaga de fam a tenir-ne quatre: Joaquim Forn i Josep Rull s'han afegit a l'acció de Jordi Sànchez i Jordi Turull. Sabedors que a Espanya no se'ls escoltaran, criden amb desesperació a Europa, la vella i silenciosa Europa. Fa 80 anys de les bombes.
