11 de gener de 2019
11.01.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


La gran desconeguda: l'avaluació

A la Catalunya Central, per exemple, són ben poques les administracions públiques que avaluen allò que fan, i a la resta de Catalunya el panorama no és pas gaire millor

10.01.2019 | 23:55

L'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivalua) acaba de complir 10 anys, malgrat la qual cosa –i tot i la bona feina feta– poc hem progressat com a país en la utilització i aprofitament de la ciència de l'avaluació.

A la Catalunya Central, per exemple, són ben poques les administracions públiques que avaluen allò que fan, i a la resta de Catalunya el panorama no és pas gaire millor.

Les causes d'aquest dèficit van des del desconeixement del potencial de l'avaluació per part de molts gestors públics fins a la por dels electes a ser «examinats», passant pel desinterès dels mitjans de comunicació i de la gent en general. I, en canvi, en un món com el nostre de recursos limitats, no hi pot haver res més important que saber si les polítiques funcionen o esbrinar com millorar-les per crear el màxim valor possible per als ciutadans. Així, tenim massa programes públics carregats de bones intencions però ineficaços (si no contraproduents); o que aconsegueixen més o menys el que es proposen, però a un cost o amb una mala qualitat o un retard inexcusables.

Tot això no succeiria si avaluéssim més. Però per poder avaluar, primer hi hauria d'haver autèntiques polítiques públiques: és a dir, conjunts d'actuacions amb objectius ben definits, indicadors de seguiment, sistemes de recollida de dades, experts en la seva anàlisi, etc. La falta de tot això ja fa inviable plantejar-se avaluar.

Ara bé, l'avaluació no serveix només per mesurar els resultats obtinguts de l'acció pública –tant en termes de «productes» generats com, sobretot, d'impactes ocasionats– i jutjar-ne el rendiment (la relació resultats/costos), sinó que també ens aclareix fins a quin punt aquests impactes –els bons i els dolents, els planificats i els inesperats– són deguts a la política pública o bé venen donats per altres factors. Evita, doncs, que ens apuntem medalles que no toquen, que repetim mesures inútils o que ignorem bones pràctiques que podríem replicar.

Així mateix, quan l'avaluació es fixa en la implementació –el «com es fan les coses»– també permet millorar el funcionament dels serveis públics; quan apunta a les necessitats socials, ens revela què fa falta; i quan té per objecte el disseny dels programes públics (abans, doncs, que comencin a posar-se en marxa), ens ajuda a afinar la seva concepció i incrementar llurs probabilitats d'èxit.

Per això mateix és de lamentar que preferim continuar anant a les palpentes. Fins que no sigui habitual (i si convé obligatori) que s'avaluï periòdicament el que es fa i que es facin públics els resultats d'aquestes avaluacions, «anirem fent» i impedirem que les organitzacions aprenguin, que els ciutadans sàpiguen i en puguin extreure conclusions, i que assolim les 5 grans «E» (eficàcia, eficiència, economia, efectivitat i equitat) en l'acció pública –palanca de la prosperitat dels territoris.

Què us sembla, doncs, si com a primer pas exigim als nostres ajuntaments que abans de les eleccions del proper maig passin comptes presentant-nos informes d'avaluació de la tasca que han dut a terme?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit