Ara fa quatre dècades aquest diari també tenia espai per a les informacions relaxades, d'aquelles que simplement responen a la curiositat per qüestions sense excessiva transcendència, que poden ser considerades pintoresques. Com ara examinar ordenances municipals de Manresa de l'any 1900 a veure què deien, ja que aquesta mena de documents permet fer-se una idea de com era la vida ciutadana en el moment de ser redactades i què era important per a les autoritats. I dins l'espigolament que va fer el redactor quan va tenir les ordenances a mà, va decidir que la qüestió dels animals tenia el seu què, ja que en el canvi del segle XIX al XX tenien una importància ara impensable en la vida urbana, ja que la gent anava o a peu, o a cavall, o en carro. I vet aquí que l'article 454 de les ordenances establia el següent: «Hauran de conduir-se amb morrió les cavalleries que tinguin el vici de mossegar; i amb les majors precaucions les que tinguessin el de tirar guitzes, avisant els vianants del perill perquè puguin prevenir-se d'ell». Bé, en realitat el text del 1900 no parlava de tirar guitzes sinó de «cocear», perquè era en castellà.
