És aquest el vuitè dels manaments de la Llei de Déu que Moisès va rebre a la muntanya del Sinaí. No mentir, no anar amb falsedats, ni amb trampes o enganys, és la norma i la conducta de les persones honrades. I és que la mentida és dir el que és fals, amb la intenció d'enganyar l'altre.

La Paraula de Déu ens demana que ens allunyem de la mentida. O més i tot: que la mentida i l'engany no entrin a la nostra vida. Però sovint els polítics ens menteixen. I repeteixen una i una altra vegada la mateixa mentida, volent fer-nos creure que a còpia de repetir la mentida, aquesta falsedat serà veritat.

Toni Cantó, diputat de Ciudadanos, menteix quan diu que no pot treballar «en Cataluña por hacer teatro en español». El Sr. Cantó menteix de nou quan afirma que «es obvio que hay territorios donde por hacer teatro en español ya no puedes entrar, como en Cataluña». I sense cap mena de rubor, mentint una vegada més, el Sr. Cantó diu: «Yo hace años que no puedo trabajar allí por hacer teatro en español».

La falsedat que s'inventa el Sr. Cantó cau pel seu propi pes (com també les mentides dels qui diuen que a Catalunya es persegueix el castellà), veient la cartellera dels espectacles de teatre a Barcelona. El mateix dia que el diari El Español recollia les declaracions del Sr. Cantó, Lolita Flores estrenava al teatre Romea de Barcelona l'obra Fedra.

Aquesta obra interpretada per Lolita no és l'única que es representa als teatres de Barcelona. Aquests dies o en les pròximes setmanes, s'estrenaran, també en castellà, les obres: El desguace de las musas, amb Gabino Diego; Señora de rojo sobre fondo gris, amb José Sacristán; Ya digo yo, amb Dani Martínez; El sueño del pibe, amb Joaquín Castellano; Tanta tolerancia me está ofendiendo, amb David Suárez; Mucha tontería, amb Berto Romero; i Todas las noches de un día, amb Carmelo Gómez.

Per què alguns polítics s'obstinen a inventar-se coses que no són? Per què el Sr. Cantó menteix quan enganya la societat dient que no pot fer teatre a Catalunya «en español»? Els polítics estan cridats a dir la veritat, no a inventar-se falsedats. El Sr. Cantó hauria de recordar que, com diu Jesús de Natzaret, «la veritat us farà lliures» (Jo 8:32).

El Sr. Cantó hauria de saber que una mentida repetida milers de vegades, continua essent una mentida. I que l'home s'ha de caracteritzar per dir la veritat. Així ens ho ensenya la Paraula de Déu quan abomina aquells que «tot el que es diuen és mentida, fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals» (Ps 11:3). Déu denuncia els qui «sols pensen com podran enganyar» (Ps 61:5) i per això demana als homes «que no diguin res de fals» (Ps 33:14)

També Sant Pau denunciava «la hipocresia de la gent falsària» (1Tm 4:2) i el salm 118 ens exhorta a denunciar l'engany: «avorreixo l'engany, el detesto» (Ps 118:163).

Quan el Sr. Cantó diu que no pot treballar a Catalunya per «hacer teatro en español», a més de mentir fa el ridícul, perquè només mirant la cartellera dels teatres a Barcelona, la seva mentida queda al descobert.

I és que quan un polític utilitza la mentida, és perquè no té cap més argument per defensar les seves idees.