Ha quedat al descobert una denúncia d'una alumna de l'escola de música de Berga contra un professor per un presumpte delicte d'abús sexual. Els responsables de l'escola i de l'Ajuntament ho sabien des de fa temps i van decidir amagar-ho. Ara, quan un redactor de tribunals ho ha destapat, tot han estat presses, excuses pel silenci «per no entorpir la investigació» i mostrar-se «xocats». Al mateix temps, hem sabut que a Montserrat han fet el mateix que els maristes de Barcelona: intentar tapar uns abusos sobre un menor. El marc d'actuació es va repetint: l'abat ho oculta i trasllada el possible abusador a un altre lloc. Fins que s'acaba sabent.
A grans termes, el molt ateu equip de govern berguedà ha fet el mateix. No donar comptes i fer marxar l'implicat a un altre lloc. El director de l'escola tampoc ho va dir, mentre va corrent un estrany aire fred que vol cobrir-ho tot de mutisme. Com si parlar-ne fos pecat. Com una mena d' omertà social i feréstega. Saber el que va passar entre un educador i la seva alumna serà cosa de la policia i del jutge, però tractar els ciutadans com a éssers immadurs i difuminats dins d'una massa d'estúpids és inacceptable. Són els mateixos que s'han atipat de dir-nos que calia apoderar la societat, ens han omplert les orelles amb superficials discursos sobre transparència i arengues sobre la necessària protecció de les dones davant dels abusos de gènere. Però resulta que els ciutadans no som suficientment adults per saber què saben els que ens governen. No han tingut en compte que no dir-ho pot retardar que surtin altres possibles víctimes. Ni que el presumpte abusador pot haver anat a un altre centre similar. De fet, una de les advocades ha parlat de «víctimes», en plural. I ha demanat a les possibles altres afectades que s'hi posin en contacte.
La màxima autoritat nacional en ensenyament, el conseller Bargalló, s'ha lamentat de la falta de transparència del consistori que, ara sí, acusarà per violència sexual. Si tot arriba a judici, serà d'aquells que canvien la fesomia d'un lloc. Amb el que s'ha sabut fins ara, es jutjarà un home que haurà de declarar els motius pels quals, en edat ben adulta i amb la superioritat moral de ser un mestre, suposadament va abusar d'una noia menor de setze anys. El mal a les possibles afectades ja està fet, però el dany al centre pot ser irreparable. Han trencat la confiança dipositada. Ara es vol informar els pares i faran tallers amb els alumnes sobre la qüestió.
Hi ha una giragonsa imprevista a causa de la proximitat electoral: el candidat de Junts per Berga és el secretari del centre on s'ha generat aquest trist cas. Seria bo que expliqués si ho sabia. Quan ell i els altres en campanya ens parlin de fer-los confiança, de decisions populars consensuades i de delegar-los el poder ciutadà, jo arrufaré el morro. Són a temps de demanar disculpes o proposar alguna dimissió. Si ho deixen així, faran un mal favor al futur d'una proposta que havia adquirit la seva majoria d'edat en convertir-se recentment en conservatori, havent acollit generacions de músics que avui treballen per Catalunya i pel món. De com acabi tot això en dependrà que tinguin vergonya d'explicar on van estudiar i que futurs estudiants s'hi posin d'esquena. Fins i tot la que fa de reina d'Espanya i un educador es van embolicar. Però era major d'edat, al cap de poc s'hi va casar i al cap de menys se'n va divorciar. Sempre hi ha el mestre divertit, proper, amable i a voltes atractiu. És el que pot remoure les hormones d'alguns dels seus pupils. Però ha de saber que hi ha un mur que no pot saltar. Si ho fa, cometrà un delicte, i si no és un depredador sap que una experiència d'aquesta mena pot marcar-los per tota la vida.
