Les hemeroteques són com aquell company repel·lent que tots teníem a l'aula de l'escola i que titllàvem de xivato. El que passa és que, perquè les hemeroteques actuïn com a tals, fa falta que algú se les miri o les recordi. I els periodistes, en part, tenim aquesta funció. No la de xivato, sinó la de fer que les hemeroteques posin en evidència.
A l'antepenúltima pàgina d'aquest diari apareix en cada edició, en un raconet a baix de tot, la secció «Fa10 anys Regió7 publicava...». Aquesta setmana, en el brevíssim text que en fa memòria, hi havia un d'aquests recordatoris que haurien de fer enrojolar. Concretament dimarts, s'hi recordava que el 28 de gener del 2009 (just fa una dècada) els col·legis professionals del Bages s'aplegaven en un acte unitari a Manresa en el que es presentava com un «clam» contra el «deficient» servei ferroviari. Una carta signada per 14 col·legis començava així: «Manresa reivindica des de fa decennis reduir la durada del viatge en tren a Barcelona, que actualment és la mateixa que fa un segle».
Més endavant subratllava que «en el segle XXI Manresa no pot estar tan a prop de la capital del país i, alhora, 75 minuts lluny», i s'hi reclamaven «trens que ens portin a Barcelona en 55 minuts». Passada una altra dècada, ha canviat res? Com deia aquell filòsof: «No hase falta desir nada más». Maleïda hemeroteca. O beneïda.
