Hi ha neguit i nervis. Els factòtums de la justícia espanyola saben que s'acosta l'hora de la veritat. L'hora en què hauran d'intentar l'impossible: demostrar que les mentides són veritat. Que hauran de provar que la instrucció del judici va ser ben feta. Que hauran de testificar que la violència i la malversació van existir. Que hauran de fer veure que la rebel·lió i la sedició van ser reals. Que hauran de justificar que la inacceptable presó preventiva era legítima i proporcionada. Hi ha angúnia i preocupació al Tribunal Suprem i al Constitucional. Saben que s'han ficat en un embolic enorme. Saben que els seus arguments tenen poca base. Saben que estan fent un judici que no és per fer justícia sinó per condemnar uns capdavanters i d'aquesta manera escarmenar l'independentisme. Saben que el seu gran problema consisteix a trobar el sistema de tergiversar uns fets per tal de poder condemnar unes idees. I esperen que d'aquesta manera podran parar els peus de milions de persones que ja han fet creu i ratlla definitivament amb allò que representen aquells tribunals.
Però saben també que hi haurà moltes orelles escoltant allò que es dirà davant dels tribunals i molts ulls que es fixaran en les condemnes que s'acabaran dictant. I per això, fent una demostració perfecta de la seva inseguretat i del seu temor, no voldrien que hi hagués observadors estrangers, perquè saben que seran molt crítics amb els procediments, les actuacions i les decisions de la justícia espanyola. L'argumentació per intentar d'impedir-ho és magnífica: segons la fiscal general de l'Estat no hi hauria d'haver observadors perquè el judici ja es transmetrà per televisió. Ho diu com si cada cadena de TV hagués de transmetre tot el judici sencer i no pas triant aquells fragments que li van més bé segons el seu tarannà. I ja sabem prou bé què triaran moltes televisions: les intervencions de l'acusació particular que exercirà Vox, que disposarà d'un excel·lent altaveu durant tot el judici, just a punt per treure'n un gran profit polític de cara a les immediates eleccions municipals, europees i autonòmiques (excepte a Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia) del proper 26 de maig. Tot fa preveure que en aquesta data electoral encara no s'haurà dictat sentència, per tal d'evitar que unes condemnes dures ensorrin electoralment encara més els partits del bloc del 155, especialment a Catalunya, Euskadi, Navarra i Galícia.
El judici que aviat començarà serà una pàgina molt destacada de la història del nostre país. El moviment de solidaritat contra el trasllat dels presos a Madrid ja ha estat molt notable i tot just acaba de començar. Les protestes creixeran durant el judici i per rebutjar les previsibles condemnes, un refús que s'accentuarà amb les irregularitats que posaran en relleu defensors i observadors estrangers. Mentrestant, Pedro Sánchez no ha sabut -o no ha volgut- utilitzar el seu marge de maniobra, conscient que té part de l'adversari dins de casa mateix. Però és tot l'Estat que té mala peça al teler: ha hagut de fer-se publicitat a l'exterior amb un vídeo en què Ana Botín, presidenta del Banc de Santander, diu que vivim en el millor dels mons. És evident: segur que a ella totes li ponen.
