Dimecres passat, alcaldes i representants d'administracions locals de la Catalunya Central es van manifestar per demanar posar fi al dèficit d'inversions en l'R4, que uneix Manresa amb Barcelona. Després del tràgic accident, el segon en tres mesos, el crit per una millora d'aquesta infraestructura és un clam en la societat. La darrera vegada que vaig fer servir l'R4, fa quatre mesos, vaig decidir no tornar-hi a pujar mai més. Era el segon cop que l'agafava en dos anys i ja en vaig tenir prou. Les rodalies i els trens regionals han estat els grans abandonats de les inversions en infraestructures dels darrers vint anys. Tota l'aposta ferroviària es va dipositar en el TAV, que uneix les quatre capitals de província catalanes. Els recursos són escassos. Cadascú en tindrà la seva opinió. Per primer cop, l'estratègia va canviar amb els Pressupostos Generals per al 2019. Per primer cop un govern espanyol va decidir apostar per les inversions en les xarxes de rodalies i regionals, especialment a Catalu-nya. De fet, era del millor que tenien aquests pressupostos. Totes les organitzacions socials i empresarials catalanes ho van aplaudir. Ja era hora. Alguns fins i tot ens vam fer la il·lusió que en pocs anys seríem capaços d'arribar a Barcelona des de Manresa en tren en menys d'una hora, que ja és dir. Però vet aquí que malauradament dos partits polítics catalans -ERC i el PDeCat- han evitat que aquests pressupostos tirin endavant. El somni s'ha acabat. Quina contradicció la d'aquests alcaldes que veuen com els partits que representen els han fet la guitza, quina contradicció per als ciutadans que voten aquestes formacions. Què diran ara? Què passarà si a Madrid governa aquesta propera tardor un govern d'un altre color polític? Que ningú es preocupi, ja ningú recordarà les decisions polítiques d'aquesta setmana. D'això en diuen autodestrucció.
