El magisteri de l'Església no pot induir ni influir el vot dels cristians, a diferència del que es feia en altres temps. En tot cas els bisbes poden donar unes orientacions morals, que sempre haurien d'estar arrelades a l'Evangeli. Però l'Església no està formada només pels bisbes i pels capellans. Ho som tots els qui compartim una mateixa fe i seguim Jesús de Natzaret. Per això també tots els cristians hem de fer una reflexió sobre a qui s'ha de votar, respectant la llibertat de les persones i la pluralitat de les diverses opcions polítiques.
Amb unes eleccions a la vora, el 28 d'abril, i unes altres un mes més tard, la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (GOAC) ha donat a conèixer un projecte anomenat: «La dignitat de la persona i el bé comú». Amb aquest material de treball, la GOAC convida els cristians a votar aquells partits que estiguin a favor dels més pobres. És així com la GOAC ofereix «una aportació a la construcció d'una nova cultura política des de la perspectiva de la Doctrina Social de l'Església i la realitat del món del treball».
A un mes llarg de les eleccions generals i a dos mesos de les europees i municipals, les paraules del papa Francesc ens il·luminen quan ens diu: «La fe ens pot portar a compromisos polítics distints», ja que són diverses (i no una només) les opcions polítiques a les quals podem donar suport els cristians.
Des de la GOAC se'ns convida a «buscar amb lupa» aquelles llistes que estiguin més a favor dels empobrits, dels qui no tenen feina, dels qui tenen un treball precari i dels qui no arriben a final de mes. Es tracta de fer possible una societat més justa i més humana, més lliure i més fraterna. La política ha d'afavorir els drets humans, pel compromís actiu dels ciutadans amb una participació cívica. Això vol dir que són tots els ciutadans els qui s'han d'implicar en el debat polític, per fer més humana la convivència social a l'escola, al treball o a les associacions. Desgraciadament, la concepció de la política que domina en la nostra societat és la de limitar-se a votar cada quatre anys i poca cosa més. D'aquesta manera els electors es transformen en mers espectadors de la política. Al contrari, el papa Francesc ens anima a involucrar-nos en una política que sigui un servei que afavoreixi els més necessitats. El Papa ens diu: «La política, tan denigrada, és una altíssima vocació i una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú» (Evangelii gaudium n. 205).
La GOAC, més que dir-nos a qui hem de votar i a qui no, demana als cristians que busquem aquells partits i institucions que realment estiguin a favor dels més empobrits. Com va fer Jesús, que va acollir tothom. Per això els cristians no podem fer costat a partits que expulsen els estrangers, amb actituds xenòfobes, que discriminin les dones, que siguin corruptes o que excloguin els sensepapers de la sanitat. Jesús ens ensenya a donar pa al qui té fam, a vestir el despullat i a acollir els forasters (Mt 25). D'ací que la política ha d'ajudar els més necessitats, per així fer realitat un món més humà i més fratern, més just i més lliure.
