21 de març de 2019
21.03.2019
Regió7

Repressió i llibertat

20.03.2019 | 23:48

Va avançant al Tribunal Suprem el complex judici pels fets relacionats amb la congregació de persones davant de la seu del departament d'Economia i Finances de la Generalitat el 20 de setembre del 2017, el Referèndum de l'1 d'Octubre i la Declaració d'Independència del 27 d'octubre al Parlament de Catalunya. I hi hem arribat després d'un injustificadament llarguíssim i penós període d'empresonament provisional dels acusats que no havien marxat a l'exili. Si la bel·licositat arrogant de José María Aznar va afavorir el creixement del sobiranisme, la malaptesa política de Mariano Rajoy ha generat un escenari de ruptura de difícil reconducció. Encomanant-se als cossos de seguretat i als jutges ha agreujat l'allunyament entre Catalunya i Espanya. Afrontar els conflictes des de la repressió, sense valorar-ne amb empatia les causes, tanca portes i ajorna les solucions, que inevitablement han de passar pel diàleg i per un referèndum, després que el Tribunal Constitucional alterés l'any 2010, per mitjà de la seva sentència de 28 de juny, d'efectes catastròfics, el contingut de l'Estatut d'Autonomia del 2006 ratificat pels catalans en referèndum el 18 de juny d'aquell any. Una part significativa dels nostres ciutadans viu amb incomprensió que es demanin condemnes absolutament desproporcionades a persones d'una honestedat i d'una dignitat exemplars. El sentiment de solidaritat s'ha expressat amb llaços grocs i nombrosos actes arreu del territori. La irritació d'algunes formacions polítiques per l'omnipresència de llaços grocs n'ha acabat accentuant l'impacte i ha portat a la conclusió errònia que el groc era un símbol diferent del que s'havien plantejat els qui en van començar a fer ús, quan no pressuposava pas la identificació amb els postulats de l'independentisme, sinó una reclamació de llibertat per als perseguits. El llaç groc no va néixer per difondre un ideari polític sinó com un gest de germanor amb els qui patien la represàlia de l'Estat davant del coratge d'haver assumit el repte de dur a terme el compromís contret davant dels electors. L'èxit de la manifestació del dia 16 de març a Madrid reflecteix amb nitidesa un estat d'ànim àmpliament compartit. I mentrestant, durant les sessions del judici, el delicte de rebel·lió es va diluint per inconsistent, davant de la naturalesa inequívoca dels fets, tot i els esforços de fiscals i testimonis de l'acusació d'adduir una violència que només va ser exercida per la policia espanyola i per la guàrdia civil contra els qui pretenien votar. Més enllà de la qualitat humana demostrada per Jordi Cuixart, de la solidesa de Jordi Sànchez o de la serietat del testimoni del major Trapero, el judici posa damunt la taula amb tota la seva potència argumentativa qüestions tan essencials com ara que votar no és delicte, que la desobediència civil no violenta davant de l'arbitrarietat és legítima, o que el dret a l'autodeterminació és reconegut per les Nacions Unides i els catalans no tenen per què renunciar-hi, encara que la Constitució no el prevegi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit