Cel rogent. Manresa sembla un decorat de pel·lícula. Una claror inusual dibuixa una ciutat estranyament il·luminada per ser vespre d'abril. De fet, és un plató. El de les vides de molts. Una dona corre sense paraigua amb dos nens, un a cada mà, amb jaquetes i caputxes grogues. Embelleixen aquest tram de car-rer i els imagino feliços. Plou sobre els vidres dels cotxes, sobre els bancs, sobre les cases, sobre mullat. Rellisca l'asfalt. Les dependentes, avorrides, treuen el cap fora de les botigues. Les sandàlies són ridícules als aparadors. Una noia, amb esperit emprenedor, reparteix flyers d'ofertes d'una botiga d'electrodomèstics. Tothom refusa l'oferiment. Un altre dia serà. Li desitjo sort. Hi ha dies en què agraeixo que plogui fora. Delego a l'exterior les llàgrimes més íntimes. Que plori. Que plogui. «A vegades la pluja/ i el silenci venen junts/ talment si fossin fets/ l'un per l'altre./ Llavors/ els pots escoltar tots dos./ I el silenci es fa viu/ i la pluja fonda/ en un instant/on no hi cap res més», deia un dels poemes de Valentí Parcerisas inclosos en l'exposició amb Marina Berdolet «De l'apunt del natural al paisatge interior».

Cel rogent sobre Manresa el dia que un equip internacional de científics aconsegueix per primer cop la imatge d'un forat negre. Ja sabem més de fora. No sé si més de dins. Una imatge captada gràcies a les observacions de vuit radiotelescopis i que junts han fet un telescopi de la mida del nostre planeta. Fascinant. Dos-cents científics i dos anys processant dades de les observacions fetes l'abril del 2017. En aquesta fita sense precedents destaca una dona, de 29 anys: Katie Bouman. Ja s'ha reservat un lloc a la història per haver estat la investigadora informàtica que ha ideat l'algoritme fonamental a l'hora de plasmar la primera imatge d'un forat negre, situat a la galàxia M87, a 55 milions d'anys llum de la Terra. I en les primeres declaracions públiques que fa diu que la fita no és mèrit seu, que ha estat possible gràcies a tot l'equip. T'honora, Bouman. Voldria pensar que si Antoni Gelonch tornés a escriure el llibre 100 dones, 100 inspiracions creatives (2018), t'afegiria a la llista.

Aquesta setmana Gelonch ha presentat, a Manresa, una continuïtat d'aquest projecte editorial, 100 dones catalanes, 100 inspiracions creatives. Un exercici d'autoestima col·lectiu necessari, diu l'autor. Quant de talent humà ens ha precedit. Quant de talent humà batega en el nostre passat. Un llibre bonic, farcit d'històries de dones lluitadores, amb un pròleg imperdible de Mònica Terribas i amb una frase seva prou explícita: «Les dones lliuren batalles en el camp de la vida i no en la conquesta del territori». És evident quin és el forat negre per on s'escola l'energia.