Les persones es podrien dividir en dues «lligues» vitals, és a dir, en dues maneres d'afrontar la vida: trolls o unicorns. Els trolls són aquells éssers (com els mitològics) que tenen un tarannà força trist, negatiu. Tot els ha de passar a ells, tot sempre és negatiu i només es queixen. El millor de tot és que aconsegueixen arrossegar el seu entorn cap a aquesta inèrcia. Els encanta ser les víctimes, que els compadeixin i que els cuidin i/o protegeixin. Tenen una aura bonifàcia i pusil·lànime monumental. Es podria dir que hi ha nivells en el podi dels trolls; alguns ho fan de manera inconscient (ja que no tenen més eines per sortir-se'n) i d'altres ho fan de manera conscient (ja que el paper de víctima és molt còmode).
Per altra banda, hi ha els unicorns, aquells éssers que enfoquen la vida d'una manera positiva i en salten els entrebancs d'una manera constructiva. Ells també contagien aquest entusiasme al seu entorn però d'una altra manera, on fins i tot poden inspirar altres persones a sortir-se'n.
També hi ha els casos de trolls que evolucionen a unicorns i a l'inrevés (però és més fàcil el primer cas, ja que costa d'abandonar aquest «estat de gràcia» un cop assolit).
Al llarg de la meva vida he tingut la sort de conèixer gent de tots dos tipus i aprendre d'ells. També he de reconèixer que era mig troll en l'adolescència com a reacció a fets diversos del meu entorn. Amb el temps he après a ser un unicorn còsmic i que tots els éssers humans (un cop haguem entès el missatge de pau, paciència, llum i amor de la pròpia existència) desembocarem en aquest «estat de gràcia». Pot semblar un plantejament absurd, però et convido a donar un cop d'ull al teu entorn i a enumerar els trolls i els unicorns que tens al voltant... i et convido que pensis (no cal que ho diguis) en quina lliga estaries?
M'imagino les cares i em fa gràcia. Quan vaig pel carrer veig poca gent somrient; al metro, al bus, a les terrasses dels bars?l'espectre és molt ampli. Falten més unicorns! Crec que hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles, la de la intel·ligència emocional, la de com afrontar els problemes de manera positiva i no enfonsar-se?
A vegades pots tenir companys de feina que et fan el dia a dia més fàcil, que mai t'allunyaries d'ells; en canvi, n'hi ha d'altres que potser seria millor tenir en la sucursal de la Lluna, no ho creieu? Res és per casualitat. Per naturalesa tenim més afinitat a les bones vibracions, però en certs moments de la nostra vida ens podem veure immersos en vibracions més baixes.
Per això, si teniu el radar activat, i us salten les alarmes per energies negatives al voltant, us recomano somriure el triple i expandir les vostres bones vibracions a tort i a dret, a veure si aconseguim ser una pandèmia!
