De disgust en disgust. La colònia Rosal havia estat perdent diners a raó de mig milió de pessetes diàries, segons la informació que el cap comptable de l'empresa titular va facilitar als representants dels treballadors. Aquest diari informava de la reunió, a la qual també havien assistit les centrals sindicals, i en la qual s'havien posat sobre la taula xifres voluminosament negatives: «En els darrers quatre mesos, s'han anat perdent entre quinze i vint milions mensuals, la qual cosa dóna un total d'entre setanta i vuitanta milions des de les dar-reres informacions sobre la situació de l'empresa, que foren donades per la direcció als treballadors el mes de gener. Actualment, els deutes acumulats per Textiles Colonia Rosal sumen 500 milions de pessetes. D'aquests, 148 milions es deuen a proveïdors; 115 a la Seguretat Social (pagament ajornat amb consentiment oficial); als treballadors, 42; 76 a préstecs diversos ; 36 a Hisenda i 21 en altres conceptes. L'altra empresa que coexisteix a la Colònia, Manufacturas Rosal, acumula un passiu de 145 milions.» Un panorama desolador que no feia esperar res de bo quant al futur de l'activitat laboral.
