Primer dia de campanya electoral. Ahir a mitjanit vam veure per la tele l'arrencada a les capitals. Avui, a Manresa, se celebra el debat que organitzen els periodistes, a la sala d'actes de l'institut Lluís de Peguera. Una aula magna solemne, institucional, bonica i d'una mida que es pot omplir amb escreix només que tots els membres de les candidatures (dos-cents cinquanta, més suplents) vagin a escoltar els seus caps de llista. No és aquell teatre Conservatori que va encabir nou-centes persones, segons les cròniques, al gran debat del 1979. Per ficar-hi tanta gent calien tots els galliners, inclosos els que ara estan tancats per seguretat. Avui costaria d'omplir les tres-centes cinquanta localitats hàbils de la platea. Fa quaranta anys les eleccions municipals eren una novetat absoluta i hi havia moltes ganes d'honorar l'estrena amb un vot informat i reflexiu. Avui el debat polític ens surt per les orelles, l'estem avorrint de tanta ingesta forçosa, i encara més després d'unes eleccions generals caracteritzades per una campanya molt agra que s'enllaça amb la nova sense un minut de treva. N'estem fins al capdamunt i arribarem al dia 26 amb ganes que tot plegat s'acabi d'una vegada.
A qui beneficia aquest cansament, tan diferent a l'ànim engrescat d'aquella primera vegada? Hi ha dues respostes possibles, i segurament totes dues són correctes. Una és que beneficia l'alcalde que ja hi ha, perquè canviar fa mandra si no hi ha motius molt evidents per fer-ho, com ara que hagi comès errors molt greus. L'altra és que beneficia el partit més votat a les darreres eleccions del tipus que sigui, per la mateixa raó del mínim esforç, associat a repetir el vot més recent sense rumiar-s'ho gaire. Ja ens va costar prou decidir-nos fa quinze dies. Potser la resposta bona és una combinació de les dues, però no tinc ni idea dels percentatges de la fórmula. A Manresa la inèrcia de l'alcalde existent afavoreix Valentí Junyent, és clar. No presenta un balanç espectacular d'obres inaugurades però tampoc no ha comès cap error mortal de necessitat. En canvi, la inèrcia del darrer vot afavoreix Marc Aloy, perquè ERC va avantatjar de dotze punts Junts per Catalunya el 28 d'abril. També afavoreix els socialistes i els Comuns, amb més bons resultats en aquestes generals que a les darreres municipals. Quina inèrcia dominarà? Quants electors s'espolsaran la mandra i dedicaran unes quantes hores a reflexionar sobre el seu vot? Ves a saber.
