Les cotorres i les erugues s'han fet un lloc a Manresa. I no perquè siguin unes bèsties d'allò més agradables: les primeres són molestes perquè no paren de cantar -per dir-ho d'alguna manera- i les segons perquè si es toquen provoquen urticària i a més a més maten els pins que tenim a la ciutat.
I en una ciutat com Manresa on gairebé sempre falta el verd això és un drama, i encara que és cert que els pins es poden canviar per altres espècies, cal temps perquè creixin.
Però si volem una ciutat més en harmonia amb la natura i més habitable per a nosaltres i amb uns millors índexs de salut -segons els estudis les ciutats verdes, amb més arbres i més animals, tenen més qualitat de vida- també ens hem d'acostumar a la presència d'animals que durant segles i com a norma general la humanitat ha intentat foragitar de les urbs perquè portaven brutícia i malalties.
Ara, la cosa ha canviat però també és cert que no es tracta de convertir la ciutat en un zoològic i que siguem els mateixos veïns els que l'omplim de fauna abandonant gossos, deixant escapar ocells -per cert, si els gossos domèstics porten xip, per què els ocells domèstics no han d'estar anellats amb el nom de l'amo?- o regalant menjar pertot arreu fent que les bèsties que campen pel bosc, com els senglars, s'acabin sentint primer més a gust i al final els amos de les nostres ciutats.
