Si a una persona jove de Manresa se li pregunta pel cinema Olímpia, és força probable que mostri signes clars d'ignorància. I si li diuen que projectar pel·lícules era la finalitat per a la qual en el seu dia, llunyà, s'havia construït l'edifici que avui ocupa la botiga Zara, es mostrarà francament sorprès. Això era un cine? Doncs sí i, a més a més, al principi de la seva vida era de primera categoria dins l'oferta de la ciutat. Fa quaranta anys, però, havia envellit malament, i es destinava a programa doble a preus econòmics de pel·lícules de tercera o bé estrenades molts anys enrere, mal projectades per una maquinària deficient. Per això el cronista de Regió7 va escriure el 12 de juny del 1979: «El fet que Las truchas de José Luis García Sánchez, un film que compartí l'Ós d'or amb la resta de la participació espanyola al Festival de Berlín de l'any 1978, s'estreni al cinema Olímpia, ens fa pensar en el penós destí que sofriran tota una sèrie de títols espanyols molt importants, que temps enrere ja vàrem enumerar, i que encara resten inèdits pel públic manresà». Si anava a l'Olímpia, senyal que el monopoli de les sales manresanes no li atorgava cap importància.
