Ara resulta que els filisteus eren europeus, però no ho sabien perquè llavors Europa no existia. Diguem-ho d'una manera més clara: els filisteus, un poble amb el qual van barallar-se els israelites quan van instal·lar-se a Palestina, procedien del sud de l'actual continent europeu, potser fins i tot de la península Ibèrica. És la conclusió d'un estudi genètic a partir de restes humanes prehistòriques localitzades a la ciutat portuària israeliana d'Ascaló, on es trobava una de les cinc ciutats que s'atribueixen a aquest poble en aquella zona.
Els que hem estudiat una cosa que es deia Història Sagrada, dins la classe obligatòria de religió, vam aprendre que els filisteus eren els dolents de la narració bíblica. Per posar un exemple, el gegant Goliat era filisteu. La narració diu que els descendents de Jacob, agrupats en les dotze tribus d'Israel, van rebre del seu déu, Jahvè, la promesa d'una terra on establir-se i prosperar, un país on de les fonts emanaven llet i mel. El israelites va vagar pel desert fins arribar a aquesta «terra promesa», però va resultar que estava ocupada. Hi havia gent. Tanmateix, i amb l'ajuda de Jahvè, van vèncer tots aquells que els disputaven el domini territorial; entre ells, els més ferotges i persistents enemics dels designis divins sembla que eren els esmentats filisteus, els quals foren anorreats igual que tots els altres per tal que Salomó pogués festejar la reina de Saba.
Com que els israelians eren els bons de la pel·lícula, els filisteus eren els dolents per antonomàsia, i titllar algú de «filisteu» equivalia, en la cultura popular cristiana, tractar-lo de «persona que no aprecia els més nobles sentiments i aspiracions de la humanitat, que sols té en compte els interessos materials», segons el diccionari. Pobres filisteus, van tenir la mala sort de pretendre viure en el mateix tros de planeta -per cert, força aspre- que unes tribus de pastors tan especials que van acabar escrivint el llibre més influent de la història.
Doncs resulta que els grans adversaris dels israelites procedien d'Europa, i parlem de dotze o tretze segles abans de Crist. Ve de lluny, això de l'interès mundial per aquells turons polsosos i aquell riu escanyolit que desemboca en un mar sense peixos. Sabent que aquesta era la seva procedència, sabent que Goliat era descendent d'europeus, ¿caldrà reexaminar qui són els «nostres» quan contemplem una pel·lícula bíblica d'aquestes que els italians produeixen per centenars?
