Fa quaranta anys florien les ràdios lliures i el Govern de torn manava tancar-les amb un èxit desigual. En la introducció al reportatge sobre una ràdio de barri que es preparava a la de la plaça Catalunya de Manresa, aquest diari feia les següents consideracions: «Les ràdios lliures han deixat de ser-ho de la nit al dia. Potser mai havien estat lliures totalment. Tan sols cal repassar la premsa diària, per comprovar la immediata i repetida repressió que van sofrir aquelles emissores que, emparant-se en l'article 20 de la Constitució Espanyola, van exercir al peu de la lletra allò de la llibertat d'expressió. Els tancaments d'Ona Lliure, Contrarradio, etc., van ser ser el preludi del que va seguir després: el decret llei, que ni tan sols va passar pel Parlament, atorgant poders il·limitats als governadors civils perquè actuessin segons els seus criteris sobre aquestes emissores 'pirates'». Que no per això deixaven d'aparèixer, ja que, com explicaven els promotors de l'emissora de barri, «una emissora d'aquest tipus no suposa grans despeses». En el seu cas, els aparells per produir i emetre els havien costat 13.000 pessetes. Al canvi, 78 euros. Però amb preus de fa quaranta anys.
