Havíem deixat la colònia Rosal enfonsada en el pessimisme davant el fet que l'empresa titular no hi veia altre futur que el tancament. Però el mes de juliol, fa quaranta anys, arribaven notícies positives: «dilluns passat es van engegar algunes [màquines] contínues de filatura amb sortida assegurada per al producte elaborat. Posats en contacte amb la direcció de la fàbrica, ens han confirmat aquesta represa parcial. I han explicat que la causa estava en haver-se rebut una comanda important de fil. Si el client queda satisfet amb el treball de Cal Rosal, hi ha possibilitats que a aquesta comanda en succeeixin d'altres». Però més enllà d'aquella comanda i de les que poguéssin afegir-s'hi, «continuen els esforços per totes les bandes implicades cara a aconseguir la formació d'una Societat Anònima Laboral a Cal Rosal. Ara com ara, aquesta és l'única opció que es veu viable a més llarg termini per a salvar l'empresa. L'alternativa de SAL complau per igual, segons les nostres informacions, els treballadors i els propietaris de la fàbrica». Com és sabut, tots els esforços van ser endebades i l'activitat industrial es va aturar a la colònia.
