El gos xiscla com si el matessin. Una bona persona no faria mai mal a un animal. No faria mai mal a ningú. Però hi ha persones que en fereixen d'altres. I el gos xiscla i la noia plora. I el cel descarrega amb fúria una pluja anunciada aquesta tarda trista sobre la ciutat. Manresa ha aparegut a tots els mitjans de comunicació per una presumpta violació en grup en un pis ocupat a les Escodines. Un dels set mil manifestants que van sortir al carrer dimarts per donar suport a la noia agredida es lamentava que es parlés de la ciutat per un fet tan fastigosament reprovable. No és la Manresa que ens enorgulleix, però existeix. I de vegades esgarrapa. I fa mal.
Dos paletes tapien la porta i les finestres del pis ocupat on va tenir lloc l'agressió sexual. No hi tornarà a entrar la llum del sol durant temps. La pluja que cau rellisca per la façana i neteja les clavegueres. És més fàcil aïllar l'escenari que buscar-ne les causes o sanar-ne les conseqüències. Gandhi deia «estic en contra de la violència perquè els seus aparents avantatges, a vegades impressionants, no són més que temporals, mentre que el mal que ocasiona deixa petjada per sempre». La víctima és víctima. No és culpable de res. Ella és lliure i hi confiava. Hi confiava i la van trair. Tots l'hem fallat.
Tres noies parlen aprofitant la treva del temporal a la plaça de Sant Domènec. Una d'elles es lamenta que la jove s'atrevís a anar a casa d'uns desconeguts sense cap altra amiga. M'entristeix sentir-la però entenc que no parla ella. Parla la por, la por de saber-se vulnerable, desprotegida. Perquè és profundament decebedor haver d'admetre que no és segur ser noia i anar pel carrer sola, vestida amb pantalons curts o tapada de cap a peus, i encara menys si és de nit i va de festa. Quants pares i mares amb filles no s'hauran mossegat aquests dies la llengua, o bé han deixat anar consells de l'estil no beguis, no tornis tard, ves amb compte amb qui vas.
És extremadament perillós tranquil·litzar la mala consciència social atribuint la causa de l'agressió a una barreja fatídica d'ocupes, barri degradat i immigrants. És una concatenació d'idees que condueix a una conclusió equivocada. La violència contra les dones no és només una qüestió de mapa, ni de color de pell, és un problema d'ús i abús de poder. L'exerceixen els homes contra les dones. Homes de totes les condicions contra dones de totes les condicions, i de formes i maneres molt diverses. És aquesta pandèmia la que s'escola pels porus d'una societat que és masclista i encara no s'ho creu. Un pare em diu que convindria obrir un debat seriós sobre el model d'oci nocturn que s'ofereix al jovent. També. Torna a ploure i em miro els homes i les dones que caminen amb els peus molls. Em sembla intuir que noten, com jo, el pes a les espatlles d'una feinada inajornable.
