Quan surto a sopar en companyia em pregunto qui haurà sucumbit a les tesis dels vegans. El col·lectiu és cada cop més nombrós, i tinc força coneguts que han decidit treure de la dieta els productes alimentaris d'origen animal. Tenen aplicacions de mòbil que els indica si hi ha restaurants vegans a la vora. És un fenomen. Tots m'asseguren que ha estat una decisió individual, però com que desconfio de la coincidència de tantes decisions individuals, em plantejo què està succeint, i percebo des de fa temps que s'imposa la tesi que la mare natura ha d'organitzar l'estil de vida dels humans per abandonar la idea que la natura ha d'estar subjecte a l'activitat humana. Una idea revolucionària. El periodista argentí Martín Caparrós es pregunta en un llibre brutal titulat El hambre (em sembla que no hi és en català) quanta gent pot alimentar el planeta, i afirma que si tots mengéssim com els americans, uns 2.500 milions de persones. Si mengéssim com els habitants de l'Índia, 10.000 milions. A l'Índia, però, aspiren a menjar com els americans perquè seria un símbol de prosperitat. El sistema alimentari del món actual necessita, forçosament, que hi hagi països que no puguin menjar la quantitat de carn que s'empassen els americans. Si no, és insostenible. La novetat és que hi ha gent a occident que ha abandonat la dieta que fins ara, crèiem, ens feia pròspers.
