Les distòpies guionitzades de Netflix o HBO no són tan lluny. Almenys no per als que continuem sent romàntics i veiem -amb resignació i certa ironia- com el futbol cada vegada s'allunya més de la gent i s'acosta més a les marques. L'últim a rebre ha estat Anoeta, el mític estadi de la Reial Societat, que ara es dirà Reale Seguros Stadium. Potser tot forma part d'una sèrie.
Aquesta setmana el FC Barcelona ha anunciat que llançarà marxandatge dedicat a la figura de Johan Cruyff. El guru holandès, la icona de «la filosofia Barça», reduït a samarretes, pantalons i quatre eslògans de publicista estereotipat americà. Mentre la Masia és obviada per la directiva, Cruyff és idolatrat comercialment. Només a la botiga es fan diners.
Penso que cada vegada som més a prop dels noms subsidiats per empreses i marques. Al més pur estil fosterwallacià, d'aquí a poc els rics posaran noms d'empreses o de marques als seus fills a canvi d'una suculenta oferta econòmica. Si a Anoeta li haurem de dir Reale Seguros Stadium o a la Segona Divisió, LaLiga SmartBank, per què no podem acostumar-nos a mercantilitzar els noms de les persones? D'aquí a poc algú es dirà Starbucks-Amazon d'Adidas. L'alta burgesia.
M'agradaria que tot això hagués sortit a Black Mirror per dir allò d'«això ja ho havia vist». Però no. Ens hi haurem d'anar acostumant.
