Aquest 12 d'agost s'acompleixen 16 anys de la mort del bisbe de Solsona Antoni Deig. Una miscel·lània, editada per l'Associació d'Amics del bisbe Deig, retrata molt bé la figura d'aquest bisbe de Solsona. Així, Joan Reñé recorda el bisbe Antoni com l'home que «simbolitza l'herència d'aquella Església primigènia, allunyada en el temps, que en el seu naixement configurà una pàtria». I és que Antoni Deig va ser un bisbe «que es decantà per una Església coherent i conseqüent, fidel a la terra i al poble». Només cal recordar les declaracions de Deig a la revista «Qüestions de Vida Cristiana», el 1995: «A Catalunya l'Església ha de ser catalana i, com més catalana sigui, més universal serà». Deig «fou la veu enèrgica i discordant, que promogué una Conferència Episcopal Catalana, o el que vindria a ser el mateix, una Església amb entitat i autoritat pròpies, allunyada de les paraules buides i deslliurada d'aquelles actituds inflexiblement severes i recentralitzadores, incapaces de construir la identitat pròpia sense esborrar la dels altres».
També sor Lucía Caram destaca l'actitud i la manera de fer de Deig, un bisbe que va «obrir les portes a la reflexió i a la inclusió en el si de l'Església a les dones, a les quals escoltava i sabia donar veu en la comunitat cristiana».
Mossèn Jordi Orobitg defineix el bisbe Deig com un home «generós i d'abnegat ministeri pastoral al llarg i ample del bisbat», un bisbe que «va estimar amb passió i amb tendresa, Déu, l'Església, el País, el Món».
Per la seva part, Ramon Sagués mostra el bisbe Antoni com un «home d'una gran fe i obert de mires», que va encetar «un període de molta il·lusió, durant el qual va regnar un clima fraternal i agradable».
Josep Pont i Sans, nebot de l'arquebisbe Pont i Gol, qualifica el bisbe Deig com una persona «oberta, curiosa, senzilla, tolerant, amb capacitat d'aglutinar i sumar voluntats, però alhora, decidida, amb projecte propi, amb idees clares, ben triades i empenta per dur-les a terme». Per això el bisbe Pont i Gol, amb el seu fidel secretari, Antoni Deig, i amb mossèn Perarnau (dos homes clau de l'equip de Pont i Gol al bisbat de Sogorb-Castelló), va fer que aquest bisbat es convertís en «una de les diòcesis de les més avançades en molt camps».
Com recorda Josep Pont i Sans, en presentar la seva dimissió el 2001, el bisbe Deig li digué: «Josep, ja veuràs. A alguns tarden molt de temps a concedir-los la renúncia, però en el meu cas estic convençut que l'acceptaran de seguida», com així va ser. Una vegada més, com diu Josep Pont i Sans, «la política utilitzava guants de seda per prescindir, com més aviat millor, d'un element que li resultava incòmode». Per prescindir d'un bon bisbe, fidel a Déu, a l'Església i a Catalunya.
L'aniversari de la mort del bisbe Antoni Deig és una bona oportunitat per agrair a Déu el ministeri del bisbe Antoni, així com per donar a conèixer a les noves generacions la persona i l'obra d'un bisbe diferent, proper, senzill, innovador i valent, un home fidel a Déu i al País.
